Santa Anneta

subst. f. topònim Nom afectiu del tossal (94 metres sobre el nivell de la mar) a les costeres del qual es troba Oliva i que domina la ciutat. Tossal de Santa Anna. No hi ha informació del nom anterior a la reconquesta cristiana. Dedicat a Santa Anna, esposat de Sant Joaquim i mare de la Verge Maria. Castell de Santa Anna. Al cim del tossal hi ha una construcció militar renaixentista (s. XVI) construïda per combatre els atacs dels pirates barbarescos.  Ermita de Santa Anna: Ermita dedicada a la santa, en ruïna. Eres de Santa Anna: Eres de batre que han desaparegut i que li han donat nom a una escola edificada a la seua superfície.

Als textos que parlen d'ella hi troben variacions de grafia: Santana, Sant'Ana, Santa Ana i Santa Anna (forma normativa). També és coneguda com la *montanyeta.
MAFS

Santa Anna (foto: Oliva, història fotogràfica)

escabussar

[askabusáɾ] v. cabussar 1. tr. Tirar de cap dins l'aigua.

Ex.: El va estibar el va escabussar a la piscina.

cast. chapuzar, zambullir.

2. Posar davall l'aigua o altre líquid, submergir.

Ex.: Escabussa la mà i trau-me un poc de salmorra.

cast. sumergir.

3. tr. Posar algú amb el cap inclinat, de boca-terrosa.

Ex.: El vaig escabussar a terra i li vaig dir: Digues "Mare, em cague".

4. pron. Enfonsar-se de cap dins l'aigua.

Ex.: S'escabussava des de les roques.

3. per extensió Estar capficat.

Ex.: Sempre està escabussat en el llibres.

ETIM.: derivat del llatí caput, ‘cap’, amb el complex sufixal -uss-ar;. La forma escapbussar és efecte d'una regressió al mot primitiu que representa una falsa reproducció etimològica, formant una mena de compost amb cap i un element inexistent bussar que ha estat interpretat com si fóra un verb indicador de ‘ficar’ o ‘llançar’.

cansera

[kanséa] subst. f. Cansament gran.

Ex.: Tens tanta cansera que no pots anar cara a l'aire.

ETIM.: del llat. campsare –mot mariner– 'girar, tombar (un cap) navegant; desviar-se de la ruta', del gr. kámpsai (k£mpsai), aorist de kámptō (k£mptî)  'doblegar'; de 'canvi de rumb' es passà a la idea de ‘cessar de fer (una cosa)’ i, doncs, 'cansar-se'n'. El sufix -era expressa 'estat'.

No acabar de fer

loc. verbal Deixar insatisfet, no agradar del tot.
Ex.: Les sabates que m'he provat no m'acaben de fer.
MCGM

Fer-se el tòfol

loc. verbal Fer el beneit; voler passar desapercebut per tal de no col·laborar.

vegeu tòfol

MCGM

tòfol

[ tɔ́foɫ] subst. m. Home rústic, curt d'enteniment.

Ex.: Eres més tòfol! Que no hi qui done duros a pesseta!

cast. paleto.

ETIM.: Reducció del nom d'home Cristòfol.

MCGM

mec

[mέ̞k] meca (f.) [mέ̞ka] 1. subst. i adj. Bovo, beneitot; estúpid.

Ex.: Estàs mec o què? No veus que t'han furtat l'almorzar?

cast. bobo, tonto.

2. onomatopeia Expressa desaprovació, dubte, amb ironia.

Ex.: I vols fer-ho tu a soles? Mec!

ETIM.: incerta, relacionada segurament amb mè, crit per a cridar els vedells. L'accepció d'estúpid' es troba també en provençal. En 2. sembla voler reproduir el so de la botzina.

cap i tot

loc. adv. Totalment (referit al cos).
Ex.: Me'l vaig vore tapat cap i tot i ben adormit.
Ha generat una sèrie d'improperis com ara: burro cap i tot, animal, cap i tot, cerril, cap i tot...
MCGM

manxador

[maɲʧaóɾ] manxadora (f.) [maɲʧaóɾ] adj. i subst. Que manxa.
1. Aprenent de ferrer encarregat de manxar.
cast. afollador.
2. El qui manxa per donar vent a l'orgue.
cast. entonador.
3. Joc de pedals per fer anar la manxa de l'orgue.
4. Bomba per a unflar les rodes de les bicicletes i dels ciclomotors.
cast.: bombín
ETIM.: vegeu manxa

manxar

[maɲʧáɾ] v. intr. 1. Fer anar la manxa; fer eixir aire amb la manxa.

Ex.: Ell manxava i manxava *hasda que que l'orgue començava a sonar.

cast. soplar, afollar.

2. Fer anar la bicicleta; fer anar el ciclomotor amb els pedals fins que arranque el motor.

Ex.: Manxa, Vicent, que a este pas no arribem.

cast.: pedalear

ETIM.: vegeu manxa