dilluns, 24 de juny del 2013

Alça, petaca!

expr. exclamativa irònica Se sol amprar en el llenguatge col·loquial amb ironia en una conversa per tal de desqualificar una asseveració de l'interlocutor.
ex. Alça, petaca!  I tu dius que has fet una carrera?
diàleg de l'informant
Quan es vol fer una brometa a un xiquet, se li assenyala la camisa per baix la barba i amb el dit mantingut a la seua camisa es diu: 
Tens una taca! [o Mira! Una taca!]. 
El xiquet abaixa el cap intentant mirar la suposada taca, assenyala da amb l'índex i de sobte es diu: 
Alça petaca!
tot fent-li un colpet suaument a la barbeta amb l'artell mitjà del dit índex.
JC

morrongo

morrongo
[moróŋgo] pebrot de morro de bou subs. m. 1. Varietat de Capsicum annuum. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular.
cast. pimiento morrón, de bonete o de hocico de buey.
ex. Com magradaven les coques de morrongo de la *uela!
2. Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides.
ex. Li va eixir un bon morrongo.
3. morronga (f.) Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador.
ex. Només és un morrongo i mira tu!
ETIM.: derivat de morro d'origen incert, potser d'una base onomatopeica murr-, expressiva d'una posició dels llavis en forma de botzina. Segons uns, d'una forma llatina o gòtica murrus, mat. sign. segons altres, d'una forma basca murru, mat. sign. El sufix -ngo podria derivar del sufix llatí -nicus 'que pertany o que té forma de'. El diccionari de la RAE només en dona un significat en castellà: gat, col·loquialment.
vegeu pebrera

caramells

[kaɾaméʎs] escarafalls subst. m. pl. Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús.
ex. Quins caramells que fa! Com és d'exagerada, ho fa tot molt gros! 
cast. aspavientos 
ETIM.: del llatí calamĕllu, ‘canyeta’. 
A Mallorca trobem Fer caramell: fugir les cabres en corrua llarga, en forma de processó (DCVB). En valencià, a més Moure un caramell: moure soroll, armar gresca (Val., ap. Aguiló Dicc.).
MCGM

bou

[bɔ̞́w] subst. m. Art de pescar que consisteix en una gran peça de xarxa composta essencialment d'una bossa o depòsit i de dues prolongacions anteriors i laterals que són estirades per dues barques.
ETIM.: del llatí bŏlus, ‘acte de tirar xarxes’
vegeu: *xèrcia, boltix
bou (font: DCVB)

bolitx

[boɫíʧ] subst. m. Art de pescar, de la mateixa forma que l'art de bou, però més menut i de malla més estreta.
cast. boliche.
 ETIM.: del gr. βολίδιον, dim. de βóλος ‘xarxa’, segons Coromines.
vegeu *xèrcia, bou