ensobinar

[ansoβináɾ] v. Posar de sobines –en posició horitzontal, mirant cap al cel–, ajagut d'esquena.

ex. Com tornes a faltar-me al respecte, te'n pegue una que t'ensobine.

cast. tumbar de espaldas

Etim.: de la forma femenina de sobí (del llatí supīnu, mat. sign.).

Estàs poc bo!

Expressió exclamativa que expressa desaprovació, recriminació, indignació, malhumor… per actituds, opinions o paraules de l'interlocutor o d'altres que són considerades com de poc trellat, poc realistes o equivocades.

• 'estar' es conjuga sempre en present d'indicatiu, fins i tot en 1a persona del singular amb intenció autocrítica.
• 'poc bo' denota manca  de –poca– salut mental, de pèrdua del sentit de la realitat, d'informació…
• L'entonació sol fer-se amb indignació, amb resignació o amb ironia.

ex.: Estic poc bo! He deixat la clau al pany.
Estàs poc bona! Creus que ningú sabrà què ha fet.
Està poc bo! Les coses no es fan d'eixa forma.
Encara vos fieu d'ell? Esteu poc bones!
Expressió sinònima lligada a la immaduresa psíquica o al desequilibri del referent: Estàs poc ben acabat!

Diàleg de l'informant:

"Estàs poc bo..." "Estàs poc ben acabat..." Quin poder evocador més potent tenen estes paraules; com em transporten als estius del camí de l'Aigua Blanca... 

JM

En vida teua!

loc. fraseològica de resposta a expressions de bon desig o a felicitacions. Expressa la voluntat, per bona educació, de compartir-ne el benefici amb l'interlocutor.

ex.

–Que ho *disfrutes amb salut!

–En vida teua!, o

–L'enhorabona!

–En vida seua!

Diàleg dels informants

–Ja no ho recorde bé però em sona que quan a algú se li donava l'enhorabona, el felicitat responia educadament amb un "en vida teua" (o "en vida seua" si es dirigia a una persona de més edat). ¿Vos ve a la memòria amb més detall açò que vos conte?

–Què ho disfrutes amb Salut. Resp: en vida teua.

JM, JSO

escòfia

[askófia] còfia subst. f. 1. Peça de roba de cap femenina, que el cobrix parcialment, generalment blanca i de mida petita, feta de tela, de randes o de cintes, el cap i que sol formar part de la indumentària de les dones de certs llocs i de l'uniforme de les infermeres, de les religioses, de les cambreres, de les assistents, de les criades, etc., com a complement de l'uniforme.

2. bleda Dit d'una persona ingènua o no gens espavilada;  mancada de caràcter, de decisió; de vigor, d'iniciativa.

ex. Quina escòfia! Sempre li la peguen. No compta mai els diners que li tornen.

ETIM.: d'origen incert, potser del llatí tardà cofia, ‘gorra’; en aràbic kūfiya tot i que no és paraula pròpiament aràbiga, malgrat d'estar estesa per molts de països musulmans.

Diàleg dels informants

–Sempre m'ho ha dit ma mare quan he fet alguna cosa malament o per ser massa vergonyosa. També són escòfies totes les dependentes de les tendes que no li han donat bé les tornes: "Ja s'ha quedat *en el canvi, *malascofia està feta!"

–Bova.

SPL, MMJ

Estar arrossinat

loc. verbal de mode. Fer les coses, actuar, comportar-se impetuosament i de forma irracional.

ex. Mira que està arrossinat! Quin trellat vols traure d'ell?

L'expressió forma part del camp semàntic dels comportaments humans que acosten l'home a l'animalitat brutal, com ara la matxera (als muls) o la burrera (als ases). Naix en un món rural que té mostres diàries del comportament de les cavalleries.

diàleg de l'informant

Està "arrossinat", fa coses de rossí. 

MCGM

endenyar (2)

[andeɲáɾ] endanyar v. tr. i pron. Infectar, produir inflamació; irritar-se una ferida o un colp per infecció o altre trastorn.

ex. Té la ferida tota endenyada. El portem al metge?

cast. inflamar(se), irritar(se), infectar(se). 

ETIM.: de danyar (del ll. damnare 'porvocar pèrdua o fer detriment'), amb el prefix en- per creuament de endenyar (< indĭgnare) amb endanyar (< damnare) fins a arribar a la homofonia.

vegeu endenyar (1)

XL, RM

escarba-armaris

[askaɾβaɾmáɾis] subst. m. i f. Persona tafanera activa, curiosa, que procura veure o saber coses d'altri mirant a llocs indeguts.

ex. Amaga-ho bé, que la meua filla és una escarba-armaris!

ETIM. construït amb la forma escarba, 3a pers. del pres. d'indicatiu del verb escarbar (prés del cast. –d'etimologia desconeguda), 'remoure amb insistència' i de armari, pres del ll. armarĭum, 'moble tancat' que servia en principi a guardar les armes.

Escarbar-li el florí a la burra

loc. verbal Tafanejar excessivament; actuar amb un grau excessiu de curiositat.
vegeu florí

diàleg de l'informant

Es diu dels qui tot ho toquen, i escarben prou. A ma casa es deia "Li escarbaràs el florí de la burra". 

MLC

Entre veros i no veros…

Entre veros i no veros 

una *uela dins d'un cossi, 

i un *uelo segant canyot 

*en una *galtà mata un burro.

diàleg dels informants

–Entre veros i no veros: entre veritats i mentides.

–S'empra quan quan no pots precisar alguna cosa.

–Mon pare l'ha emprada sempre, i a mi em dóna la impressió, pels versos tan kafkians que té i sense cap rima, que es deu usar en situacions absurdes que es puguen presentar, o tal vegada com a contrapunt final d'una conversa que no tens gana de continuar. Però no li he trobat mai un sentit a la dita. Per a mi és un misteri de frase. Tal vegada la gràcia estiga ahí precisament: en que no li pega en res!

–Jo, entre veros i no veros, ho relacione amb la paraula "entreverat", és a dir, ni *xixa ni *llimonà, ni magre ni cansala(da), ni una cosa ni l'altra però les dues alhora.

ACP, MCGM, PSM, APM

entreverar

[entɾeveɾáɾ] v. tr. Mesclar coses alternant les unes amb les altres.

ex. Entreverava les verdures sobre el banc de la parada. 

cast. entreverar.

ETIM.: Del ll. inter 'entre' i variāre 'variar'.

diàleg de l'informant

Mesclar coses, ni una cosa ni l´altra. Les millors pebreres per farcir són les entreverades quan estan *maurant de verdes a roges .

PSM

vegeu entreverat

entreverat

[entɾeveɾát] entreverada (f.) [entɾeveɾá] entrevirat adj. 1. Mesclat de diferents colors que no es confonen.

ex. Te'n recordes d'aquell gos entreverat que tenia?

2. Referit a la carn, sobretot a la cansalada, peça barrejada de magre i de greix.

ex. Posa-me-la ni massa magrosa ni massa greixosa Això és! Entreveradeta.

3. per ext. Situació o personalitat ambigua.

ex. L'home aquell i les seues maneres! Era una miqueta entreverat, no?

cast. entreverado

ETIM.: del ll. *intervariatu, mat. sign.
vegeu entreverar
PSM

embotar

[ambotáɾ] v. tr. 1. Esmussar; fer menys agut o tallant.

2. Entorpir; dificultar les operacions del cap, del ventre, etc.

ex. Tenia el cap embotat i no vaig poder aprovar.

3. Perdre sensibilitat i moviment.

ex. Tinc els dit embotats de tanta humitat.

cast. embotar

4. pron. Debilitar-se; perdre habilitat, lucidesa, destresa.

ex. Els majors anem embotant-nos a poc a poc i deixem de fer paper.

ETIM.: segurament des del cast. embotar (o en paral·lel) a partir del gòtic bauths (obtús, insípid, sord, mut).

En conill

Loc. adv. de mode Nu, nuet; despullat del tot.

Ex: No té cap vergonya d'estar en conill davant de tots.

Regix verbs com ara estar, anar (per a expressar l'estat i l'acció d'estar nu del tot) i fer-se (per tal d'expressar el fet de despullar-se del tot).

PFS

Estar fet un gínjol

loc. verbal Estar fet (o anar fet) un gínjol. Anar molt ben vestit i arreglat.

també: (anar) més mudat que un gínjol.

CPG, PCV

Elca

[έɫka] subst. f. Partida i barranc del municipi d’Oliva (Safor), a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera. El nom li ve d'un despoblat, antiga alqueria islàmica, que fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.

N'hi ha un altre en el terme de Salem (La Vall d'Albaida). També és el nom d'una partida de garrofers de la serra de Mostalla (Pego, La Marina Alta).

ETIM.: de l'àrab (al) Halqa 'cercle, redolí' o 'reunió de persones en cercle', o de ^cilqa, nom d’una unitat corresponent a ^cilp 'objecte preciós' (segons J. Coromines a OnCat, IV s. v. Elca).

eriçó

[aɾisó] subst. m. 1. Eriçament. 
ex. La calentura li *fea sentir eriçons.
calfred, esgarrifança 2. Sensació física de la por, de la febre… 
ex. Només de vore-la, m'ha entrat un eriçó!
cast. erizamiento; escalofrío.
ETIM.: derivat de eriçar.
vegeu borró

eriçonar

[aɾisonáɾ] eriçar 1. v. tr. Alçar i posar drets (el pèls, els cabells) com les pues d'un eriçó.

ex. Sempre porta el *monyo tot eriçonat.

v. pron. Sentir por, esglai.

ex. Només de sentir-ho, m'ariçone.

cast. erizar. 

ETIM.: derivat de eriçar, del llatí erīcĕare, mat. sign. amb -on- epetètic per analogia amb una forma femenina d'eriçó > eriçona.

vegeu aborronar-se

entrar

[entɾáɾ] v. intr. 1 Anar, passar, de fora a dins d'un lloc. 

2. En costura i sastreria, pel que fa a la roba, fer més curt per introducció del sobrant de tela a la part no visible del vestit.

ex. He de dur la falda a que me *la entren, que em ve massa llarga. 

ETIM.: del llatí ĭntrare.

Nota: Remetem als diccionaris per tal de saber-ne altres significats. entrar és un verb amb una polisèmia molt rica.

LLN

*escollar

[askoʎáɾ] esquallar, desquallar v. tr. 1. Postrar, fer perdre o llevar el coratge o el vigor; espantar.

ex: Estic *ascollat de tanta corrupció.

cast. postrar, acobardar, desmayar.

2. pron. Desmaiar-se 

ex: Es va *ascollar quan va vore tanta sang.

cast. desmayarse, perder el sentido. 

ETIM.: del llatí coagŭlare, 'quallar', amb el prefix des > es de negació. Amb la simplificació [kwa] a [ko] d'alguns dialectes. No confondre amb escollar (derivat de coll) 'Llevar el coll, especialment a una peça de roba' en cast. escotar.

diàleg dels informants: 

–Per això diuen: ha anat al metge i està "ascollat" (espantat). O "no t'ascolles ara.. 

–Estar o anar "escollat", ofegat per la feina o les preocupacions i no saber com resoldre-ho". 

MCGM, MLC

entumir

[antumíɾ] v. tr. i pron. Inflar i dificultar de moure's, per defecte de circulació. 

ex: Xica, des del bac estic tota entumida. 

cast. entumecer. 

ETIM.: del llatí intumescĕre, mat. sign. 

diàleg de l'informant: 

Tenir algun membre del cos "entumit", ha perdut mobilitat i està inflat. 

MCGM