llença

[ʎénsa] subst. f. 1. ant. Cordell o veta de lli.

2. Cordell o fil amb què els constructors prenen la línia recta per a pujar dreta una paret.

ex. Mulles la llença en blavet, l'ateses, la pinces i… la soltes. Ja tens la ratlla feta!

cast. tendel.

ETIM.: del llatí lĭntĕa, mat. sign. que a 1.

empilotat

[ampilotát] empilotada (f.) [ampilotá] amuntonat, amuntegat adj. En prou quantitat no ordenada. 

ex: Hi havia molta gent tot empilotada dins d'aquella discoteca. 

ETIM: del participi de passat del verb empilotar. 

vegeu pilot, empilotar, a pilots

MCGM

llacada

[ʎaká] subst. f. 1. Taca molt aparent.

ex: Duia ana llacada en tota la corbata.

cast.: manchurrón, lamparón.

2. Llot que deixa una riuada en retirar-se dels camps inundats. 

3. Massa molt fina de calç o guix, o de calç barrejada amb arena, o de guix amb terra, que servix per a emblanquinar o per a unir pedres o filades de rajoles.

cast. lechada.

ETIM: derivat de llaca 'Fang que deixa la pluja als camps'.

vegeu llacar

llacar

[ʎakáɾ] v. 1. tr. i pron. Tacar, embrutar amb taques. 

ex: Es va llacar tota la camisa.

cast.: manchar

2. loc. verbal Estar o anar llacat: dur taques, estar brut. 

ex: Anava com tot llacat, com un miserable. 

ETIM: del llatí lacus 'llac' per analogia amb la forma circular irregular dels llacs.

MCGM

La bona qüestió és que…

‎fraseologia La bona qüestió és:…/La bona qüestió és que... Estructura introductòria per tal de centrar el contingut principal o el més important del discurs. En estil directe introduïx una pregunta clau; en estil indirecte sol indicar-ne en estil expositiu la informació rellevant de la qüestió.

ex: La bona qüestió és: Pagarà? / La bona qüestió és que no sabem si et tornarà els diners. 

diàleg de l'informant: 

Trobe que emprem aquesta expressió per donar més emfasi al que anem a dir a continuació.

MCGM

La gràcia del món!

molt bé! magnific! fraseologia Expressió d'aprovació entusiasta.

ex: Ho has dut? Sí? Escolta, la gràcia del món!

MCGM

lliura

[ʎíwɾa] subst f. Unitat de pes que generalment es considera dividida en dotze unces i equival aproximadament a 400 grams. 1 lliura = 453,59237 grams.

cast. libra. 

ETIM: del llatí lībra, ‘pes de dotze onces’, ‘balança’.

vegeu onça

Lo tot

loc. substantiva Allò més important, allò que fa que una cosa siga el que és. 

ex: Lo tot del putxero és la pilota.

LLN

llanterner

[ʎanteɾnéɾ] mod. llanternera (f.) [ʎanteɾnéɾa] fontaner, lampista subst. Persona que instal·la o adoba les conduccions d'aigua: persona que té cura del bon funcionament de les fonts i de la distribució de l'aigua. 
ex: Crida al llanterner, que se n'ìx l'auia!
cast. fontanero, lampista.
ETIM.: del llatí laternarius, el que fa o porta llanternes. La referència indirecta a la làmpada de gas (llanterna) o bufador que empra per tal de soldar els tub i les canonades. 

*llumero

[ʎuméɾo] electricista subst. m. Persona que fa o repara instruments, maquinària, etc., elèctrics, o bé que fa o repara instal·lacions elèctriques.
ex: Només vinga el *llumero començarem l'obra.

ETIM.: de llum amb la forma vulgar valenciana del prefix -er > *-ero que expressa professió,  procedència…

llepó (1)

llepó Rhizoclonium riparium

[ʎepó] subst. m. Llim, fang verd que es congria en els recipients i terrenys d'aigua aturada; més de 50 plantes amb aquest nom; diverses espècies de clorofícies continentals (algues verdes)

Ex: La bassa està plena de llepó.

cast. légamo, tarquín, verdín.

ETIM.: derivat de llepar amb el sufix -ó indicador d'acció, de cosa abstracta.

JC, MCGM, LLN, CMN

llepó (3)

[ʎepó] llepona (f.) [ʎepóna] adj. i subst. Adulador servil.

Ex: Eixa llepona va sempre darrere de l'encarregada.

cast. lamedor, soplón.

2. Malnom modern donat a la gent d'Oliva, generat a partir d'una contalla tòpica que tracta d'un burro lligat d'una corda al coll per tal de pujar-lo al campanar i fer-li menjar una herba o un arboç. L'estrangulament (la llengua fora de la boca) i la ximpleria, segons la història, fan dir a la gent: Ja llepa!

ETIM.: derivat de llepar amb el sufix -ó indicador d'acció, de cosa abstracta.

MCGM, MASF

*llepó (2)

[ʎepó] llepona (f.) [ʎepóna] llépoll-llépola, llaminer adj. Afeccionat al dolç, a les llaminadures.

ex: És molt llepó. Si no li lleves els rotllos de davant se'ls menjarà tots. 

cast. goloso, laminero. 

ETIM.: derivat de llepar; variant de llépol amb canvi de síl·laba tònica.

llepar

[ʎepáɾ] v. 1. tr. i pron. Fregar amb la llengua; passar la llengua per alguna cosa. 

ex: Es llepava la ferida com si fóra un gosset.

cast. lamer. 

2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrényer. 

ex: Va passar l'altra barca llepant llepant.

cast. rozar, lamer. 

3. fig. Llevar la part superficial d'una cosa. 

ex: Li va llepar una part de la carosseria.

4. fig. Tacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d'una altra. 

ex: És llepar a penes la paret i …i, taca!

5. fig. Emportar-se alguna cosa en un sorteig o en un repartiment.

ex: Sempre llepa alguns euros per Nadal i al Ninyo.

6. fig. Adular baixament, servilment.

ex: Llepa ací, llepa allà i sempre trau *lo que vol.

cast. halagar, hacer carantoñas, lamer. 

7. vulg.  llepar el cul (a algú) Adular-lo, llepar-lo. llepar el cul. 

ETIM.: d'un verb onomatopeic *lappare, mat. sign. d'origen incert, potser preromà. indoeuropeu.

llapissera

llapisseres

[ʎapiséɾa] llapidera, llapis subst. f. Estri per a dibuixar i escriure, constituït per una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap del qual es talla en punta a fi de deixar descobert l'extrem de la mina; portallapis.

ex: Si tornes a deixar-te les llapisseres a casa, el mestre et castigarà.

cast. lapicero. 

ETIM.: derivat de llapis a través de l'italià lapis, 'substància d'ús pictòric i gràfic', amb influx del llatí lapis, -ĭdis 'pedra', amb el sufix -era que sol expressar el continent. 

RMS

llangostí

llangostí

[ʎaŋgostí] llagostí subst, m. Crustaci de l'ordre dels decàpodes de diferents espècies – p. ex: de la família dels peneids (Penaeus kerathurus) o de la família dels acrídids (Penaeus camarote)–, amb les primeres antenes molt curtes i juntes, amb closca poc consistent d'un color grisenc, de forma semblant a la llagosta de mar, però molt més menut (de 10 a 15 cm.) i de color roig rosat i de carn molt apreciada. 

cast. langostino.

ETIM.: del llatí vulgar *lacŭsta, des del llatí clàssic locŭsta, mat. sign. La a de la síl·laba inicial de llagosta ha fet pensar que probablement la base d'aquesta forma (com de les altres variants romàniques) degué ser una forma llatina *lacŭsta produïda per analogia de lacus. Post. es va generar una forma masculina llagost i es va generar el diminutiu llagostí. Finalment alguns subdialectes van introduir un –n– per acostament o en paral·lel al cast. i per distingir el crustaci de l'insecte.

vegeu llagostí

llagostí

[ʎaɣostí] llagost, llagosta subst. m. 
Insecte ortòpter de la família dels acrídids, de diferents espècies, principalment la Stauronotus maroccanus: de cos més o menys massís, de colors terrosos, rogencs o verds, les antenes curtes, l'òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs i l'oviscapte molt curt; té dues de les cames molt llargues i potents, que li permeten saltar a gran distància.

cast. langosta, saltón, saltamontes.

ETIM.: del llatí vulgar lacŭsta, des del llatí clàssic locŭsta, mat. sign. La a de la síl·laba inicial de llagosta ha fet pensar que probablement la base d'aquesta forma (com de les altres variants romàniques) degué ser una forma llatina *lacŭsta produïda per analogia de lacus. Post. es va generar una forma masculina llagost i finalment es va generar el diminutiu llagostí.

llagostí

enllandat

[aɲʎandát] subst. m. Llanda que es posa sobre les portes per a protegir-les de l'aigua.

ex: Han restaurat l'enllandat de les portes de l'església.

ETIM.: derivat del verb enllandar (part. pas.)

vegeu enllandar

PSM

enllandar

[aɲʎandáɾ] v. tr. Posar llanda; guarnir o cobrir de llanda. 

ex: No voldràs enllandar la llar, veritat? 

cast. chapear. 

ETIM.: derivat de llanda.

vegeu llanda

llandada

[ʎándá] subst. f. Situació o fet enutjós, dolent, avorrit.

ex: Esta pel·lícula és una llandada. 

cast.: latazo 

ETIM.: construïda sobre llanda, del llatí lamĭna, més el sufix -ada (-ata) amb sentit de superlatiu. Expressa dissonància i poc valor.

vegeu llanda 

VCP