[ʎepáɾ] v. 1. tr. i pron. Fregar amb la llengua; passar la llengua per alguna cosa.
ex: Es llepava la ferida com si fóra un gosset.
cast. lamer.
2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrényer.
ex: Va passar l'altra barca llepant llepant.
cast. rozar, lamer.
3. fig. Llevar la part superficial d'una cosa.
ex: Li va llepar una part de la carosseria.
4. fig. Tacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d'una altra.
ex: És llepar a penes la paret i …i, taca!
5. fig. Emportar-se alguna cosa en un sorteig o en un repartiment.
ex: Sempre llepa alguns euros per Nadal i al Ninyo.
6. fig. Adular baixament, servilment.
ex: Llepa ací, llepa allà i sempre trau *lo que vol.
cast. halagar, hacer carantoñas, lamer.
7. vulg. llepar el cul (a algú) Adular-lo, llepar-lo. llepar el cul.
ETIM.: d'un verb onomatopeic *lappare, mat. sign.
d'origen incert, potser preromà. indoeuropeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada