llepar

[ʎepáɾ] v. 1. tr. i pron. Fregar amb la llengua; passar la llengua per alguna cosa. 

ex: Es llepava la ferida com si fóra un gosset.

cast. lamer. 

2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrényer. 

ex: Va passar l'altra barca llepant llepant.

cast. rozar, lamer. 

3. fig. Llevar la part superficial d'una cosa. 

ex: Li va llepar una part de la carosseria.

4. fig. Tacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d'una altra. 

ex: És llepar a penes la paret i …i, taca!

5. fig. Emportar-se alguna cosa en un sorteig o en un repartiment.

ex: Sempre llepa alguns euros per Nadal i al Ninyo.

6. fig. Adular baixament, servilment.

ex: Llepa ací, llepa allà i sempre trau *lo que vol.

cast. halagar, hacer carantoñas, lamer. 

7. vulg.  llepar el cul (a algú) Adular-lo, llepar-lo. llepar el cul. 

ETIM.: d'un verb onomatopeic *lappare, mat. sign. d'origen incert, potser preromà. indoeuropeu.