[peŋkéɾa] subst. f. Carxofera Cynara scolymus.
ETIM: derivat de penca.
vegeu penca
 |
| penquera |
dimarts, 31 de juliol del 2012
penca
 |
| penques |
[péŋka] subst. f. 1. Nom aplicat a les fulles, tiges, branques o pecíols grossos i carnosos de certes plantes; la part més carnosa de la fulla de certes plantes, adherida o més pròxima al tronc.
cast. penca.
2. Fulla de card, fulla d’una penquera o carxofer bord Cynara scolymus; fulla bulbosa de la carxofera.
cast.: cardo.
3. Tira ampla i relativament gruixuda que hom treu d'alguna cosa. Una penca de cansalada; part llarga i ampla de l'abadejo quan es ven.
ETIM.: d'origen incert, potser d'un primitiu fulla pe(d)enca, derivació de pes, pedis 'peu', ja que les penques solen sortir directament del peu; o del llatí *penĭca, ‘coa’, derivat de penis, segons G. de Diego.
NOTA: La penca és un ingredient molt emprat a la gastronomia d'Oliva: amb l'arròs caldós, amb l'arròs al forn, amb els fideus, en salmorra…
vegeu penquera
Subscriure's a:
Missatges (Atom)