borroner

[boronéɾ] borronera (f.) [boronéɾa] subst. Persona que tracta i que ven borra destinada a fer o a reomplir matalafs.

Etim.: derivat de borra.

Antic malnom d'Oliva: Borronera

vegeu matalaf, borra

matalaf

matalaf

[mataláf] matalàs, matalap subst. m. Sac rectangular de tela cosit de tots costats, farcit i ple de borra, llana, crin, ploma, escuma de niló d'altra cosa blana, que serveix ordinàriament, estés sobre un llit, damunt del somier, per a jaure-hi. 

ex. Els pobrets dormíem en màrfegues o en matalafs de borra plens de bonys.

cast. colchón. 

ETIM.: de l'àr. maṭraḥ 'coixí gran, sobretot per a asseure's a terra', der. de ṭáraḥ 'va gitar'. El fonema [-f] sembla ser la interpretació romànica de l'aspiració -ḥ.
vegeu borra

Xiquetes, xiquetes…

Xiquetes, xiquetes
veniu a sopar.
Deixeu de ju(g)ar.
Demà ju(g)areu.
La Lluna i el Sol
no els acabareu.
Cançó infantil femenina.
TRI

fora

[fɔ̞́ɾa] adv. 1. A la part exterior. 

ex. Quan fa calor, dormim fora. 

cast. fuera. 

2.  amb la prep de 

a. En sentit immaterial, lliure, deslliurat, exempt. 

ex. Jo faig prompte el dinar i *aixína ja estic fora d'anar amb presses. 

b. Equivalent a no caldre, no haver de.

ex. Ves amb el teu cotxe i fora d´esperar a uns i a altres. 

ETIM.: del llatí fŏras, mat. sign.

LLN

Trencar mà

loc. verbal. Practicar, assajar, iniciar-se.

ex. Açò encara no va de bo. Només està trencant mà.

Expressa l'adquisició d'habilitat com una modulació de la mà, concebuda com una part innerte i d'una peça que pren mobilitat articulació per articulació, amb un cert dolor expressat pel tret semàntic que hi ha implícit a l'accepció de 'trencar'.

De Sant Joan a Sant Esteve

loc. adv. temporal  A llarg termini, de tard en tard; molt poc.

Ex: Els veig de Sant Joan a Sant Esteve.
Modifica verbs com ara anar, veure, fer…

Literalment "d'any en any". Del 27 de desembre (Festa de sant Joan Evangelista) fins el 24 de desembre (Festa de sant Esteve) de l'any següent.

XL