calfador

[kalfaðóɾ] o [kaɫfaóɾ] subst.  m. Instrument per a escalfar. Vegeu casset

cast. calentador. 

Etim.: derivat de l'adj. calfador, des del verb llatí calefacĕre (> calfar). 

Diàleg dels informants

Recorde que a casa el cassó li deiem també "calfador".

Posa el calfaor (calfador) en la llet al pare.

JM, JLJ, RM

casset

[kasét] cassó m. Atifell de cuina de forma aproximadament semiesfèrica, constituït per un recipient menut de forma aproximadament semiesfèrica, amb mànec relativament llarg, que serveix per a bullir aigua o per altres usos culinaris 

cast. cazo. 

Etim.: derivat dim. de cassa –del llatí cattĭa (gr. cyathos) ‘tassa’ (cfr. REW 2434), o de l'àrab qaṣ'a ‘escudella gran’–, amb canvi de gènere per influència del castellà cazo. (DCVB); o d'origen incert, probablement d'un preromà, no cèlt. ni protohispànic, *kattia/kattio-, provinent d'una forma protohel·lènica o mediterrània, afí a formes micèniques (GDLC).
RM, JLJ, JMC, JES, SG

corriol

[koriɔ́l] subst. m. Au (Charadrius sp) de formes arredonides i potes llargues, que habita especialment en les platges o en les riberes de l'interior.
cast. andarrío
Per extensió: xiquet prim i menut, molt actiu.
ex. Està fet un corriol, no para mai.
Etim.: derivat del verb córrer.

comentari de l'informant:

Corriol (pardalet menut que es veu vora mar, normalment agrupat en tres, quatre o més pardalets, a vegades deu o dotze...) Sol alimentar-se a vora mar, on la mar trenca l'ona, amb insectes/ crustacis molt menuts que porten o dipositen les ones). Una curiositat, niuen entre els muntanyars fent un xicotet clotet en l'arena sense cap protecció afegida.

JB

Corriol

capdeferro

[kaβðefέro] plur. capdeferros subst. Membre, confrare, de la confraria de Jesús Natzaré a la Setmana Santa.

Ex. Als xiquets, el pas que més els agrada és el dels capdeferros. Els recorda les pel·lícules de romans.

Etim. de l'expressió descriptiva del casc (cap de ferro) que fa part de l'uniforme dels legionaris romans amb el qual van vestits una part dels confrares i els membres de la banda de tambors i cornetes de la confraria.

Capdeferros (Font: Oliva, història fotogràfica)

Diàleg dels informants:

La denominació és efectivament pel casc, però no per l'actual sinó per l'antic, que era un casc que cobria completament el cap i tapava quasi tota la cara.
MLC, KMV

Capdeferro - uniforme antic (Font: Oliva, història fotogràfica)

combregar

[kombɾéɣaɾ] v. 1. tr. Administrar el sagrament de l'Eucaristia (a algú). esp Administrar el viàtic; viaticar (els malalts).

cast. dar la comunión 

2. intr. Rebre el sagrament de l'Eucaristia.

cast. comulgar. 

3. intr. fig. Esser participant convençut (de certes idees, escoles, sectes, etc.) Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona, ésser participant d'aquestes idees, etc.  cast. comulgar. 

3 combregar (o fer combregar) amb rodes de molí fig Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants. 

4. (substantivat) m. Viàtic, i la comitiva que porta el viàtic a un malalt.

cast. viático. 

Combregar general: processó que se celebra en la segona festa de Pasqua florida, per portar el viàtic als malalts i impedits en llurs domicilis. 

ETIM.: del llatí vulgar *commĭnĭcāre, var. de commūnĭcare, ‘comunicar’ 'compartir', der. de commūnis 'comú'.
diàleg de l'informant
Això de la comunió que diu Joan, si mal no recorde era el dia de sant Vicent a la matinada i es dia "combregar de malalts i impedits".

NLL, MLC

Comptar-li els pèls al rossí...

Comptar-li els pèls al rossí mentre va al trot.

expr. irònica emprada per qualificar  una persona que atén als detalls de forma exagerada, quasi neuròtica.

diàleg de l'informant

Es diu dels que es fixen en tot, que són calculadors i als quals no no els cau un duro a terra... 

MCGM

cossi

cossi (font:toponimiamallorca)

[kósi] subst. m. 1. Recipient gran de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada.

cast. cuezo. 

2. Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva.

ETIM.: segons Meyer-Lübke, d'una forma llatina *cŏcia, variant vulgar de cŏchlĕa, ‘closca de mol·lusc’. L'evolució fonética no acaba d'esser clara, ja que el representant normal de cocia seria cossa; la persistència de la i posttònica és estranya, com també el canvi de gènere. Sembla més probable que cossi vingui d'una forma llatina *caucĕu, derivada de caucu, ‘vas’. (DCVB)

d'origen incert, possiblement d'una base preromana indoeuropea *koukeiós 'cubell, dipòsit', reduïda en romànic a *cocceiu. (GDLC)

diàleg dels informants

–Un cossi és una safa molt gran i alta.
–Més alta que un llibrell.

ACP, MCGM, PSM

calbotada

[kaɫβotá] carxotada subst. f. Colp molt fort pegat  al cap amb la mà oberta.
ex. Encara *senc l'eco d'aquella calbotada! El va deixar mig mort.

ETIM.: de calbot amb el sufix -ada que ací expressa amplitud, intensitat.

vegeu calbot

calbot

[kaɫβɔ́t] carxot subst. m. Colp pegat amb la mà oberta al cap.

ex. Quina forma d'abusar! Cada volta que s'el trobava, l'inflava a calbots.

cast. cachete, tamborilada. 

ETIM.: derivat de calb des del ll. calvus (que remet a 'crani') amb el sufix augmentatiu/diminutiu -ot. Evoca al lloc on s'aplica el colp (la zona superior posterior del crani) que sol ser la part del cap on comença la calbesa.
vegeu calbotada

contumèlies

[kontumέlies] subst. f. plur. Desori, confusió. Conjunt d'asseveracions, d'afirmacions confuses o sense fonament ni trellat.

cast. desconcierto, zipizape, zaragata 

ETIM.: del llatí contumelĭa,  'injúria afrontosa, de fet o de paraula'. 

diàleg de l'informant

- No em vingues amb "contumèlies", no em vingues amb excuses, bovades o excuses de mal pagador. 

- Deixa't estar de "contumèlies" i anem a parlar clar! 

APM

Com pera en tabac

loc. adv. de mode i/o comparatiu. Molt bé, molt còmodament, molt a gust.
exx. Mira-la! Ací la tens, la marquesa, com pera en tabac… sense fer-ne brot!

diàleg de l'informant

"Estar com la pera en "lo" tabac", (aixina ho deien els meus uelos), una persona quan viu rodejada d'atencions, amabilitats, no li deixen fer grans esforços i està ben "conreada".

MCGM
vegeu tabaquet

Com figues en cofí

loc. adv. comparativa i de mode De gom a gom; ple en excés.

ex. Baixàvem a la platja en el cotxe de Coot i anàvem com figues en cofí.

diàleg de l'informant

Hui he sentit que "semblaven figues en cofí" per dir que un lloc estava pleníssim de gent. He preguntat, i el cofí era l'espècie de panera on es col·locaven les figues seques per vendre-les.

MCGM

vegeu cofí

cofí

[kofí] subst. m. Cistella o cabàs pla redó de poca alçada, d'espart o de palma per a contenir figues, panses, peix o altra cosa o com l'usat per a posar-hi les olives mòltes al temps de premsar-les. 

cast. serijo, cofín, esportín. 

ETIM.: de cofa, des de l'àr. qúffa 'cabàs' amb un sufix llatí o romànic -ĭnus (GDLC); del llatí cophĭnus, ‘cove’ (DCVB).

MCGM
vegeu Com figues en cofí

quebrassa

[kaβɾása] crebassa subst. f. Clavill, obertura estreta i llarga, produïda a la terra, en un cos o a la pell per sequedat, pel fred, per la vellura, per malaltia per un agent patològic, etc. 

ex. Tot els hiverns, la mateixa. Les mans plenes de quebrasses!

cast. grieta.

ETIM.: metàtesi de crebassa, del llatí *crepacĕa, mat. sign., derivat de crepare ‘rebentar’. 

diàleg de l'informant

Clavill que és fa a la pell de les mans per que estan tendres o per que fa molt de fred. La millor manera d'evitar-ho és pixar-se les mans, o tapar les cabrasses amb "esparadrap".

Clavill que és fa a la terra per falta d'aigua. 

PSM

vegeu clavill

colmello

[kolméʎo] subst. m. Grossària d'algunes hortalisses i verdures (pebreres, tomaques…). 

ex. Eixes pebreres tenen massa colmello i no són bones per farcir-les.

ETIM.: incerta. Potser d'un diminutiu del ll. cŭlmen > *culminiculu. Coromines (DCELC II, 835) documenta colmo i la variant colme en el sentit de 'cim d'una muntanya' a la comarca del Maestrat (Artana) i li atribuïx un origen mossàrab. En el nostre sentit específic no en tenim cap referència. Tot i que la forma cast. que s'hi acosta –colmillo– en el sentit d'ullal o clau té una etimologia diferent (del ll. columella).

MCGM, FP

*cagarnera

[kaɣaɾnéɾa] cadernera subst. f. Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids: Fringilla carduelis L. molt apreciat pel cant i la coloració. Cara de roig fosc amb els costats del cap blancs i la part posterior negra, amb una faixa groga i la coa negra amb taques blanques. Se sol trobar als camps i als horts; s'alimenta de llavors de card i d'altres plantes, i també d'insectes. És cantador i s'adapta a la vida de gàbia.

cast. jilguero. 

ETIM.: de cadernera (metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina *carduelaria, derivada de carduelis), amb contaminació de cagar.

cagarnera (font:viquipèdia)

*conrat

[konrát] conrada (f.) [konrá] colrat -ada adj. 1. Emmorenit, que té color de torrat per l'acció del sol, de la intempèrie, etc.; recremat.

cast. tostado.

2. Envernissat de color d'or vell.

cast. corlado.

colrament subst. m . 3. Eritema, rojor de la pell deguda a l'augment de la sang continguda en els capil·lars del plexe subpapil·lar del derma.

ETIM.: participi passat del verb colrar, ontracció ja molt ant. de colorar.

Malnom d'Oliva

caramells

[kaɾaméʎs] escarafalls subst. m. pl. Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús.

ex. Quins caramells que fa! Com és d'exagerada, ho fa tot molt gros! 

cast. aspavientos 

ETIM.: del llatí calamĕllu, ‘canyeta’. 

A Mallorca trobem Fer caramell: fugir les cabres en corrua llarga, en forma de processó (DCVB). En valencià, a més Moure un caramell: moure soroll, armar gresca (Val., ap. Aguiló Dicc.).

MCGM

curri

[kúri] subst. m. Estil de pesca, que consistix a lligar hamets parats al llarg d'un fil i deixar-los arrastrant al ritme de la barca. 

ex. A l'estiu li agradava anar a pescar al curri.

ETIM.: del llatí cŭrrĕre 'córrer' o en aquest cas 'deixar córrer'.

VLO

Casa, la que càpies…

Casa la que càpies, 

terra la que pugues.

Expressió de la valoració de la terra per damunt de l'habitatge segons la mentalitat camperola.

PSM