trinxet

[tɾiɲʧét] subst. m. fig. Trau al cap, ferida com de ganivet al cap. 

cast. chirlo, descalabradura.
ex: Li varen reballar un cudol i li varen fer un trinxet.

ETIM.: del francés tranchet, 'petit ganivet de fulla corba', des del francés antic trenchier (actual trancher 'tallar, partir, capolar'), corresponent literalment al cat. trencar. 

RMS, VCP, PSM, MCGM

torbar

[toɾβáɾ] 1. Destorbar; distraure; interrompre o fer retardar una acció.

ex: No em torbes que no ho podré acabar.

cast. estorbar. 

2. pron. Entretenir-se, invertir temps en una cosa; invertir més temps del que cal o del que convé.

ex: Sempre estava torbat fent maquetes.

cast. entretenerse, tardar.

3. pron. Divertir-se.

ex: El *dumenge *mos torbàvem *juant al Burro.

ETIM.: del llatí tŭrbāre 'alterar la claredat, enterbolir, agitar; torbar; pertorbar'.
vegeu Anar a torbar-se
MCGM

trasconillar-se

[tɾaskoniʎáɾse] esconillar-se v. refl. fig. Anar-se'n d'un lloc dissimulant; fugir, desaparéixer, deixar de veure's una cosa que es busca. 

ex: Es varen trasconillar quan ningú els mirava.

cast. trasconejarse. 

ETIM.: verb construït amb el prefix tras- 'més enllà' i el substantiu conill, emprat originalment pels caçadors per tal de descriure el fet d'haver quedat la caça (especialment els conills) darrere dels gossos que la perseguien. 

MCGM

torba

[tóɾba] subst. f. Vertigen; mareig; torba de cap: rodament de cap previ a perdre els sentits i desmaiar-se. 

ex: Li va agarrar una torbeta i es va morir.

cast. vahido. 

ETIM.: derivat postverbal de torbar.
vegeu torbar

MTG, LLN, MCGM, CMN