dimecres, 22 de juny del 2011

estiuar

[astiwáɾ]  vintr. estiuejar Passar l'estiu en un lloc determinat distint de la residència usual.
Ex.: Abans baixàvem a estiuar a la mar per sant Jaume.
cast. estivar, veranear.
ETIM.: del llatí preromànic *aestivare format sobre  aestīvu‘estivenc’

òbila

[ɔ́βila] subst. f. òliba Ocell de la família dels titònids estrígiformes, de l'espècie Strix flammea; és de plomatge molt fi, groguenc, pintat de blanc-gris i negre en la part superior, i el pit completament blanc, el cap redó, bec curt i corbat de la punta, ulls grossos i brillants, coa ampla i curta, ungles negres; habita pels murs i torres de les esglésies i pels forats de roques, està amagat de dia i ix de l'amagatall quan fa fosca.
cast. lechuza.
ETIM.: del germ. gòt. *uwwĭla, mat. signif.
La gent senzilla creu que les òbiles, pel soroll del cant, xuplen l'oli de les llànties i de les campanes de les esglésies.
òbila strix flammea


aligot

[aliɣɔ́t] subst. m. Àguila jove, encara menuda.
cast. aguilucho. Segons el P. Fullana: milano rojo
met. Poc-trellat, que fa les coses de pressa i sense mirament ni reflexió. Beneitó, «bonachón, babieca, bobalicón» (Martí Gadea. Dicc.).
ETIM.: derivat de àliga,del llatí aquĭla amb el sufix -ot.
Ser un aligot. Estar fet un aligot: ximple, babau, "alevat", "infeliç", "encantat", mec,"bobalicó", "boverot".
MCGM

Jovades

[les ʤováesLes Jovades toponPartida i actual polígon industrial. Enclavament ibèric i excavació arqueològica on es varen trobar 30.000 fragments de cadufs (qadus). Segons Coromines és un derivat molt productiu en toponímia. 
A les terres valencianes (Vall de Laguar, Cocentaina, La Font d'En Carròs, Alacant…) arrela d'ençà de les instruccions que dóna Jaume I sobre la forma de repartir la terra entre els conqueridors, compensats mitjançant aquesta mesura agrària, amb centenars d'exemples en les pagines del Llibre del Repartiment.
jovada: Extensió de terra que llaura normalment un parell de bous en un dia.
cast. yugada
E nós dixem: Nós uos mostrarem ara a partir la terra, e farets-ho axí com se féu a Maylorques, que d'altra manera no's pot fer: uós baxats la jouada a VI cafiçades, e haurà nom jouada e no u serà, Jaume I, Cròn. 289.
ETIM..: de jova 'parella de bous junyits per a llaurar'. del ll. iŭga, pl. de iŭgu 'jou'.
diàleg dels informants:
– Hi ha partides amb noms interessants. Les Jovades: jovada és el que tarda un coble (en castellà: yunta) de bous a llaurar un camp en un dia. L'animal insígnia de Júpiter (també anomenat Iovis) era el bou.
– Jo he escoltat amb una altra partida. A ma casa sempre s'ha dit, "Si no tens sort tindràs jovades".
– Una jovada s'entenia com la quantitat de terra que podien llaurar dos bous en un dia.
– Jovades també és una unitat de mesura ara no sé exactament quantes fanecades.
– 1 jovada = 6 cafissades = 36 fanecades.
VCP, MLC, JL

*alevat

[alevát] alevada (f.) [alevá] subst., adj. i adv. de manera 1. Elevat, abstret en la contemplació d'alguna cosa.
Ex.: Allí el tens. Està *alevat mirant les *estreles.
2. Beneït, simplot.
Ex.: És un *alevat que no entén res.
cast. extasiado, pasmado, alelado
ETIM.: pres del participi passat *elevatu del verb llatí ēlĕvare, mat. sign.
"Ser un alevat". Una persona sense estudis o boverot.
MAFS

pera de la reina

És una pera menuda, grogueta, molt dolça, i madura pel mes de juny.
També anomenada pera de sant Joan, de la terra o del *terreno.
Documentada també a: Cast., Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Sanet. (DCVB)
ETIM.: del llatí vg. pĭra, var. del clàssic pĭrum, mat. sign.
Cal investigar perquè "de la reina".
El DCVB sembla dissociar-la de la pera de sant Joan, a la qual defineix a banda: Pera de sant Joan: la que madura aproximadament per la festa d'aquest sant, a la darreria de juny; es diu més o menys pertot i en alguna comarca se'n diu pera santjoanenca (Llucena).
AM, MAFS, NLL, JB
peres de la reina



a mos redó

[a mɔ́s reðó] o [a mɔreðó] loc. adv. de manera. Amb gana, sense prejudicis. El mos redó és la marca circular de les dents sobre la menja. Es contraposa a amb la punta de les dents, que denota desgana o desconfiança.
S'empra en sentit literal referit a l'acte de menjar:
Ex.: Es menjava el pa a mos redó.
O en sentit figurat:
Ex:: Vol menjar-se la vida a mos redó.