divendres, 23 d’agost del 2013

escarba-armaris

[askaɾβaɾmáɾis] subst. m. i f. Persona tafanera activa, curiosa, que procura veure o saber coses d'altri mirant a llocs indeguts.
ex. Amaga-ho bé, que la meua filla és una escarba-armaris!
ETIM. construït amb la forma escarba, 3a pers. del pres. d'indicatiu del verb escarbar (prés del cast. –d'etimologia desconeguda), 'remoure amb insistència' i de armari, pres del ll. armarĭum, 'moble tancat' que servia en principi a guardar les armes.

Escarbar-li el florí a la burra

loc. verbal Tafanejar excessivament; actuar amb un grau excessiu de curiositat.
vegeu florí
diàleg de l'informant
Es diu dels qui tot ho toquen, i escarben prou. A ma casa es deia "Li escarbaràs el florí de la burra". 
MLC

Entre veros i no veros…

Entre veros i no veros 
una *uela dins d'un cossi, 
i un *uelo segant canyot 
*en una *galtà mata un burro.
diàleg dels informants
–Entre veros i no veros: entre veritats i mentides.
–S'empra quan quan no pots precisar alguna cosa.
–Mon pare l'ha emprada sempre, i a mi em dóna la impressió, pels versos tan kafkians que té i sense cap rima, que es deu usar en situacions absurdes que es puguen presentar, o tal vegada com a contrapunt final d'una conversa que no tens gana de continuar. Però no li he trobat mai un sentit a la dita. Per a mi és un misteri de frase. Tal vegada la gràcia estiga ahí precisament: en que no li pega en res!
–Jo, entre veros i no veros, ho relacione amb la paraula "entreverat", és a dir, ni *xixa ni *llimonà, ni magre ni cansala(da), ni una cosa ni l'altra però les dues alhora.
ACP, MCGM, PSM, APM

Arrancada de rossí…

Arrancada de rossí,
parada de matxo.
Fa referència a l'acció o del projecte mampresos amb molta energia i aturats (parada) de colp i sense motiu aparent. El rossí és l'expressió de la força i de la determinació i el matxo, de la irracionalitat i de la cabuderia. Expressa la falta de determinació o de constància a mitjan termini.
vegeu rossí, matxo 2
diàleg dels informants
*Arrancà de rossí i *parà de burra 
La meua versió és *Arrancà de rossí i *parà d'haca
La que he sentit jo, *Arrancà de cavall, *parà de burra.
Jo, *Arrancà de bou, *parà de burro...
APM, LLN, JBM, KMV

rossí

[rosí] subst. m. 1. ant. Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i més vigorós que el de carreres; servia per a caça i guerra, i solia ser cavalcat pels escuders. 
ex. Per a xarugar feia falta un rossí ben bragat.
2. Cavall vell, decadent i flac, de poc vigor per al treball.
ex. Mare, quin rossí! No te'n donaran ni un duro.
3. fig. Beneit, curt d'enteniment.
ex. Quin imbècil! Ja se sap, els rossins fan rossinades!
cast. rocín
ETIM.: desconeguda, però probablement derivat del mateix mot d'on procedeix ròssa
d'una base *rottia, probablement del germ. occ. comú rôtjan 'podrir-se'.
PSM
rossí (font: http://depoblet.blogspot.com.es)