[aŋgaɾβeɾáɾ] v. tr. 1. Fer piles de garbes.
Ex.: Quan ho tingues arreplegat, engarbera-ho al costat del cremador.
2. Amuntonar, apilar desordenadament.
Ex.: Quin desastre de criatura! Sempre té els joguets engarberats.
ETIM.: de garbera 'conjunt de garbes' més el prefix en-
dimarts, 7 de juny del 2011
endenyar (1)
[andeɲáɾ] v. tr. i pron. Irritar, molestar.
ex. M'endenye només de sentir-lo. No puc *en ell!
cast. indignar, molestar.
ETIM.: del llatí indĭgnare, mat. sign.
vegeu endenyar (2)
XL, RM
ex. M'endenye només de sentir-lo. No puc *en ell!
cast. indignar, molestar.
ETIM.: del llatí indĭgnare, mat. sign.
vegeu endenyar (2)
XL, RM
engarbar
[aŋgaɾβáɾ] v. tr. Reunir en garbes Fer manolls, garbes a partir d'algunes gavelles.
Ex.: Engarbava les cebes i le posava al costat.
cast. agavillar.
ETIM.: format sobre garba provinent del germ.
MCGM, PSM
Ex.: Engarbava les cebes i le posava al costat.
cast. agavillar.
ETIM.: format sobre garba provinent del germ.
MCGM, PSM
herbasser
[eɾβaséɾ] subst. herbassera (f.) Antic ofici lligat al conreu, a la recollida i al tractament de l'herba com aliment per als animals (el bestiar). El qui dóna o pren en arrendament l'herba d'un prat.
cast. herbajero.
Al carrer S. Ferran, ahí vivien els pares de mon pare, hi havia un herbasser que feia garbes per a les haques i els matxos (farà almenys 56 anys..) i les venia.
MCGM
Etiquetes de comentaris:
ETNOGRAFIA,
LÈXIC,
LLETRA H
En este poble d’Oliva…
En este poble d’Oliva
passen coses molt regrans,
van per fesols de careta...
i els ixen els escolans.
ACP
passen coses molt regrans,
van per fesols de careta...
i els ixen els escolans.
ACP
moix
[móʃ] subst. i adj, moixa (f.) 1. Abatut, capficat; que té o mostra tristor.
Ex: El veig moixet, Estarà malalt?
cast. cabizbajo, alicaído.
2. Mancat de vivacitat, aturat per a l'acció.
Ex: Què moixa, filla! Mou-te una miqueta més!
cast. zonzo.
3. Suau en aparença; que fingeix mansuetud o innocència.
Ex: Ell moixet, moixet, però te la farà quant no t'ho esperes.
cast. zorro.
4. Fluix, sense tensió.
Ex: Posa la mà moixa.
cast. mustio
ETIM.: probablement del llatí mŭstĕu, ‘mústec’.
Per connotació: en balear, gat és moix.
Per connotació: en balear, gat és moix.
RMS, RM, FPI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)