Llançar a perdre

loc. verbal tr. i pron. Deixar-se anar, perdre la bellesa, la integritat física o moral; podrir-se, fer-se malbé.
ex: Esta pobra xica ja no és com era. S’ha llançat a perdre.
La pedregada ha llançat a perdre les taronges.
NOTA: llançar marca l’aspecte dinàmic de l’acció, la direccionalitat negativa.

Dir de carrileta

Expressar de memòria, ràpidament, normalment sense haver-ho raonat.
Ex: No és que sàpia, és que ho diu tot de carrileta.
de carrileta: com sobre carrils, com les vagonetes de manteniment del carril (carril per ferrocarril –tren–).
Locució adverbial

Animetes santes!

Aclamació que expressa sorpresa o temor.
Ex: Animetes santes! No vos havia sentit. No torneu a entrar sense dir res.
Les animetes santes són les ànimes dels fidels cristians que estan al cel amb Déu o encara al porgatori. Se’ls demana protecció.
Locució interjectiva

Anar roder

Anar sense rumb fixe, vagarejar.
Ex: No toqueu el gos. No sabem de qui és. És un animal que va roder.
roder: que va com al ritme de les rodes, pels camins; fugitiu i errant; bandejat, qui viu errabund i cometent delictes per alimentar-se i defensar-se. També és una altra forma de dir bandoler.
Locució verbal

Anar al tall al tall

Fer una activitat segons va venint, a ritme propi.
Ex: Deixa’l fer. Ell ho acabarà al tall al tall.
a tall o al tall: al gust, a oportunitat.
Locució adverbial

Anar a estall

Fer una activitat amb molta pressa; fer un treball pagat a proporció.
Ex: Caram! Ja has acabat? Has anat a estall!
No hi ha qui vaja a jornal. Ara tots anem a estall.
estall o destall: sistema de treball en què es paga a proporció a la quantitat de feina feta.
Tot i que sembla que ve del castellà destajo, també podria porcedir de “al tall” des d’una forma antiga amb article salat: a+es tall. En català oriental: escarada.
Locució adverbial

Fer isetes

Fer malifetes, trapelleries infantils.
Ex: Bé, podeu eixir al carrer però no feu isetes.
iseta: etimològicament ve de etcètera. En la literatura jurídica medieval trobem sentències en què el jutges enumeraven els delictes més importants dels condemnats i quan arribaven als delictes menors, per menyspreables, els resolien amb un et cetera. començà a aparèixer escrita la nostra iseta al final de la llista de delictes. (Francesc Mompó)
Locució verbal

Ser la figa mandanga

Situació poc seriosa o inconsistent.
Ex: Ja no hi torne més. L’acte era la figa mandanga. 
mandanga (castellanisme): gresca, conjunt de coses confuses o sorolloses; calma excessiva; ximpleria, conte.
Variant: ser una mandanga.
Locució adjectiva

Ser figa de mal oratge

loc. adj. Tindre mal caràcter.

Ex: No li faces cas, s’enfada per no res. És una figa de mal oratge.

Les figues necessiten sol per tal de madurar. Les que creixen amb mal oratge no són agradables de menjar, es fan agres.

AST

Estar apegat amb saliva dejuna

Estar enganxat de forma poc segura.
Ex: No toques la fusta, que està enganxada amb saliva dejuna.
saliva dejuna, saliva que no té consistència perquè no se n’ha segregat prou per no haver menjat encara.
Locució adverbial