dijous, 9 de juny del 2011

El dilluns no treballe…

El dilluns no treballe.
El dimarts a prendre el sol.
El dimecres m'aprepare
per a descansar dijous.
El divendres vaig de festa
i el dissabte a cobrar.
I el diumenge com és festa
no vaig a treballar.
JC

Dilluns pels difunts…

Dilluns pels difunts,
dimarts pels penjats, / pels desgraciats
dimecres per les tecles, / per les bèsties,
dijous pels bous, / per a vendre ous,
divendres pels alls tendres,
dissabte tot ho capte
i diumenge tot m'ho menge.
AM

atovar

[atováɾ] v. tr. atalbar, ataubar Ensopir, atordir, pertorbar els sentits i les potències, principalment per l'excés de calor o per la violència dels colps.
Ex.: Tindrà calentura? Este xiquet està massa atovat.
cast. aturdir, atolondrar, amodorrar.
v. pron. atovar-se
Ex.: Em vaig atovar al caliu del foc.
ETIM.: derivat de l'àrab tālb, 'pèrdua, ruïna' (J. Coromines en BDC, xxiv, 65, 287, i en DECast, i, 321). (DCVB)
Per a mi atovat, és quan una persona està tranquil·leta i endormiscant-se.
SJ

sabonera

[saβonéɾa] subst. f. herba sabonera (Anagallis arvensis). Moltes plantes i molt diferents comparteixen el mateix nom. Esta és la que trobem al nostre terme.
ETIM.: del llatí sapōnarĭa.
Tinc entés que abans es bollia per rentar-se els cabells. Era el sabó dels pobres. Si sou observadors, quan aneu a de fora la podeu trobar "a rima camí". Trau les flors blaves i roges.
JC
sabonera anagallis arvensis

bajoca

[baʤɔ́ka] subst f. bajoqueta El fruit de la planta Phaseolus vulgaris. N'hi ha d'ampla i d'estreta. Oriünda d'Amèrica. També s'utilitza el terme bajoca com a insult.
Ex.: Què bones són les bajoques amb pernil.
cast. judía.
cat, or. mongeta
ETIM.: probablement d'un llat. vg. td. *bajoccus, -a, variant morfològica de bajanus, -ana. (GDLC)
probablement derivat de Bajae, nom d'una ciutat d'Itàlia; però no es veu clar l'origen de la terminació -oca. (DCVB)
No cal dir que s'utilitza moltíssim per a preparar els nostres menjars més típics (paella, pebreres farcides...).
JC
bajoca phaseolus vulgaris

tou

[tów] o [tɔ́w] subst. i adj. tova (f.) La part blana o menys compacta d'una cosa, d'un terreny…
Ex.: La terra està massa tova.Terreny de poca consistència.
cast. esponjoso, blandotierno, pulpa
Topònim d'Oliva: El Tou.
ETIM.: del llat. tofus 'turo, tosca calcària', que es transformà en adj. en el sentit de 'porós, esponjós, bla' i ant. 'buit de dins'.

Tindre fam *calina

[fankalína] Tindre fam canina. Tindre molta fam –fam de gos–.
Sinònim: Tindre més fam que un gos.
Documentat al DCVB: Fam canina (dialectalment fam calina mall., men.).

*bífio

[bífio] subst. i adj, bífia (f.) bifi Que té el llavi inferior més eixit que el superior; que té les dents de dalt que no ajusten bé amb les de baix; dit també de qui té eixit l'os inferior de la barba.
Ex.: Els gossos pequinesos són bífios.
cast. befo.
del llatí bĭfĭdu, ‘dividit en dos’
ser bífia, una persona que té el maxilar inferior un poc més eixit que el superior, a altres llocs li diuen "bufanúvols"
MCGM

càrritx

[káriʧ] o [karíʧ] subst. m. Planta de la família de les arundinàcies: Ampelodesmos tenax, Ampelodesma mauritanica.
Ex: L'home fa cordes de càrritx.
cast. carrizo.
ETIM.: del llatí carĭce, mat. sign.
càrritx

Oliva

[olíva] topònim.
ETIM.: d'origen possible preromà, prové de l'àrab o del berber –nom de la tribu Awraba?– اوربة
Es va denominar Awriba o Awruba, i en valencià han alternat fins al segle XVI els termes Orive i Oliva, finalment va prevaldre Oliva.

carritxar

[kariʧár] subst. m. Lloc on hi ha molt de càrritx.
Ex.: El dissabte anirem al Carritxar.
cast. carrizal.
topònims d'Oliva: Barranc del Carritxar, camí del Carritxar, carrer del barrnac del carritxar, campament municipal del Carritxar.
ETIM.: construït sobre càrritx