dijous, 15 d’agost del 2013

contumèlies

[kontumέlies] subst. f. plur. Desori, confusió. Conjunt d'asseveracions, d'afirmacions confuses o sense fonament ni trellat.
cast. desconcierto, zipizape, zaragata 
ETIM.: del llatí contumelĭa,  'injúria afrontosa, de fet o de paraula'. 
diàleg de l'informant
- No em vingues amb "contumèlies", no em vingues amb excuses, bovades o excuses de mal pagador. 
- Deixa't estar de "contumèlies" i anem a parlar clar! 
APM

orda

[óɾða] orde subst. f. Amplària de la zona de terreny que cada treballador d'un tall de cavadors deixa treballada. 
Ex.: Què fluix! Ha rascat dos ordes i s´ha cansat.
cast. orden 
ETIM.: del llatí ordĭne 'ordre' 
diàleg de l'informant 
–Espai llaurat segons el que dóna el braç, anant-anant. 
–orda era el corredor que deixaves quan des d'un extrem del frau anaves treballant i avançant cap l'altre extrem. Habitualment en tres o quatre ordes aconseguies cobrir tot un frau. L'ample de l'orda no superava massa el metro
PSM, JM