[kontumέlies] subst. f. plur. Desori, confusió. Conjunt d'asseveracions, d'afirmacions confuses o sense fonament ni trellat.
cast. desconcierto, zipizape, zaragata
ETIM.: del llatí contumelĭa, 'injúria afrontosa, de fet o de paraula'.
diàleg de l'informant
- No em vingues amb "contumèlies", no em vingues amb excuses, bovades o excuses de mal pagador.
- Deixa't estar de "contumèlies" i anem a parlar clar!
APM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada