bova

[bɔ́va] boga, voga, balca subst. f. 1. Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les tifàcies (Typha latifolia L. i Typha angustifolia L.), de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles, etc. Es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent. 

2. Conjunt de fulles d'esta planta que formen un seient de cadira. 

cast. enea, espadaña. 

ETIM.: del gàl·lic. bŭda, a travs del llat.; mat. sign.

‎"Anar a fer bova". Per embovar les cadires. Mon uelo ja major, em va enssenyar a fer-ho amb cordall.
MAFS

cup

[kúp] subst. m. Recipient generalment d'obra sobre el qual es trepija el raïm i on el most es transforma en vi.

cast.: lagar

ETIM.: del llat. tardà hispànic *cūpu 'cubell', der. del ll. cl. cūpa 'bóta gran’.

PSM

acaçar

[akasáɾ] v. tr. 1. Perseguir algú, corrent darrera ell.

cast, perseguir.

ex: Els xiquets s'acacen per tota la casa.

3. Cercar amb sol·licitud i tenacitat una cosa; desitjar, procurar obtenir.

ex: Sempre va acaçant oportunitats.

cast. rebuscar.

ETIM.: del llatí *captiare, ‘caçar’ més el sufix a- que expressa tendència, direcció…

Sinònim de perseguir o anar darrere: el gos acassa el gat, la policia acassa els lladre... Quan els xicons entràvem en l'adolescència escoltàvem molt sovint als coneguts més majors que ens dien: "Què? Ja acaces les xicones?". Acaçar les xicones significava que ja et fixaves en les xiques per eixir amb elles.

JM, ACP

*regolar

[reɣoláɾ] v.redolar rodolar Caure per una superfície inclinada fent voltes sobre si mateix. 

a) intr. 

ex: Fer regolar pedres montanya avall.

b) tr. amb complement directe indicador del lloc inclinat per on es fa la caiguda. 

ex: La pobra dona va regolar per l'escala.

ETIM.: del llatí rŏtŭlāre, 'moure's amb rodes o fent voltes sobre si mateix com una roda'. Hi ha canvi de fricativa intervocàlica dental [ð] a velar [ɣ] potser que per voler acostar el significat a 'gola'.