[bɔ́va] boga, voga, balca subst. f. 1. Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les tifàcies (Typha latifolia L. i Typha angustifolia L.), de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles, etc. Es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent.
2. Conjunt de fulles d'esta planta que formen un seient de cadira.
cast. enea, espadaña.
ETIM.: del gàl·lic. bŭda, a travs del llat.; mat. sign.
"Anar a fer bova". Per embovar les cadires. Mon uelo ja major, em va enssenyar a fer-ho amb cordall.
MAFS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada