dilluns, 27 de febrer del 2012

No posar-li bolleta

loc. verbal No confiar en algú, no fiar-se'n gens.
ex: Jo, a eixa persona, no li posaria bolleta.
MCGM

rango-marrango

[ráŋgomaráŋgo] adv. de mode xano-xano, xino-xano Caminant a poc a poc; anar o fer sense pressa però sense pausa.
ex: I ella, rango-marrango, se n'anava a visitar la seua germana.
cast. despacito.
vegeu xano-xano
nota:
En mallorquí rango significa 'persona bruta'.
APM

Lo tot

loc. substantiva Allò més important, allò que fa que una cosa siga el que és. 
ex: Lo tot del putxero és la pilota.
LLN

Seguit seguit

loc. adv. de mode  Contínuament; sense solució de continuïtat, immediatament,  ràpidament; sense dubtar.
ex: Això ho fa ell seguit seguit.
També seguidet seguidet.
LLN

diumenge, 26 de febrer del 2012

Ser un *flare marmolador

loc. subst. També paréixer un *flare marmolador. Ser algú amb mal geni que protesta de tot; ser algú que sempre parla entre dents tot protestant.
vegeu *flare i marmolar
hipòtesis:
1. Per referència a la dialèctica agressiva que empraven alguns religiosos des de la trona, que amenaçaven amb càstigs, excomunions i condemnació eterna.
2. Per referència a les pregàries en veu baixa dites a tothora pels religiosos. 

*flare

[fláɾe] vulgarisme frare subst. m. Religiós pertanyent a certs ordes catòlics, especialment als mendicants (franciscans, dominics, agustins, carmelitans…); per extensió, clergue regular: religiós, monjo. 
cast.: fraile
ex: Sap molt. És que va estudiar *en els *flares.
ETIM.: del llatí fratre, ‘germà’
malnom d'Oliva

marmolar

[maɾmoláɾ] renyar, bonegar v. 1. Dir a algú paraules de reprensió, de queixa irada, mostrant irritació; dirigir a algú paraules de blasme sever per alguna falta que ha comés.
cast. reñirregañarreprender.
2. Parlar entre dents o en veu baixa, sobretot en to negatiu.
ex: No està mai conforme. Sempre va per ahí marmolant.
cast. refunfuñar.
ex: Este xiquet sempre en fa alguna, com si buscara que el marmolaren.
ETIM.: del llatí murmurare, 'murmurar'

Si cau no cau

locadv. Expressa que alguna cosa està a punt de passar. 
ex: No és mort encara però està cau no cau.
MCGM

Déu *mos lliure…

Déu *mos lliure d'home roig,
pedra redona i gos pelut,
primer fotut que conegut.
Refrany lligat al prejudici envers la forma de ser els hòmens pèl-rojos
MCGM

dilluns, 20 de febrer del 2012

bona cosa

[bɔ́nakɔ́za], vulgarment [bánakɔ́za] locució substantiva Gran quantitat, molt; una quantitat considerable d'alguna cosa. 
1.  Usat com adj. i pron
ex: Hem menjat bona cosa d'arròs. Massa i tot.
2. Usat com a adverbi
ex: Quan li ho varen dir va plorar bona cosa.
La pronunciació vulgar [bánakɔ́za] denota un grau alt de lexicalització que indica que s'ha perdut la conciència de trobar-se davant d'una locució.
–Em vols?
[bánakɔ́za]!

dissabte, 18 de febrer del 2012

extrem

[estɾém] subst. m. 1. Moviment o gest violent, provocat per un ensurt, per sorpresa, dolor repentí, admiració, etc.; sobresalt.
ex: Quan la va tocar, ella va fer un extrem.
2. Contracció de les vies digestives altes que acompanyen les nàusees i precedix sovint els vòmits. 
ex: Quan provava les ostres, tot era un extrem.
ETIM.: pres del llatí extremum, des de l'adjectiu. extremus, -a, -um, superlatiu de extĕrus, per substantivació. 
RM

dimecres, 15 de febrer del 2012

Santa Bàrbara bendita

Santa Bárbara bendita,
que en el cielo está escrita 
y en la tierra bautizada,
líbranos de esta "tronada". 

Esperit Sant no pot dormir 
perquè veu eixos tres núvols: 
un de pedra, un de foc,
i un de la mala ventura; 
que no em faça mal a mi, 
ni a ninguna "creatura".

Pregària de les tronades a Oliva
L'informant diu: Ma mare m´ha dit que eixa pregària ve de ben lluny, de la seua uela o més enrere...
MFS

De hui (a) l'any que ve!

Fórmula de bon desig d'aniversari de natalici o pel dia del sant. La fórmula es completa amb la resposta En vida teua!
MLC

ferrament

[feramént] eina, ferramenta 1. substmInstrument de treball, sobretot el que és de ferro o conté ferro.
ex: Au, arreplega els ferraments, que hui ja hem treballat prou!
cast. herramienta
2. vulgarisme Òrgans genitals masculins. 
ex: Allí estava ell *en tot el ferrament a l'aire.
ETIM.: del llatí ferramĕntum, mat. sign.

dimarts, 14 de febrer del 2012

xicon

[ʧikón] xicona (f.) [ʧikóna] xicó -ona 1. Xic o xica jóvens, adolescents. 
ex: Recordes que bé ho passàvem quan érem xicons?
cast: chaval, muchacho.
2. Forma familiar d'Interpel·lar.
ex: Que et pose hui, xicona? Una llisseta?
3. Forma familiar de designar els fills i les filles sobretot són jóvens i fadrins; per extensió, els germans o les germanes menors.
ex: Vicent, no marmoles a la xicona quan torne a casa.
ETIM.: de xicrelacionat amb el llatí ciccum 'membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant', amb un sufix -ó(n/t) que en llengua clàssica tenia valor diminutiu tot i que sembla que per influència dels usos del castellà (o de l'aragonés?) s'arribara a interpretar com augmentatiu.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Tots em *dien que em casara

Tots em *dien que en casara 
i no portaria llenya 
i ara que ja *m'ha casat 
en porte al coll i a l'esquena.
Font: Consuelo Gregori
XL

divendres, 3 de febrer del 2012

*apaput

[apapút] puput palput subst. m. 1. Au de l'ordre dels coraciformes, de la família de les upúpides, espècie Upupa epops, de vora 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa o bru rosat, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap una cresta llarga d'un floc de plomes erèctils en forma de ventall, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent 
cast. abubilla
*apaput
2. vulgarisme Pilositat genital femenina.
ex: I allí estava ella, tota arromangada mostrant *l'apaput.
ETIM.: del llatí upupa, mat. sign.
El gènere és variable: predomina el masculí. En el nostre cas el masculí ve de la confusió i l'atribució de la vocal de l'article femení la al radical, freqüent per vulgarisme: vegeu el cas a *anou
En valencià existeixen també les formes paput,  apuput i porput.

Posar-se bo

loc. verbal Sanar.
vegeu bo i *acurar-se

*astreleta

*astreleta
[astɾeɫéta] destraleta subst. f. Diminutiu de *astral; destral menuda. 
ETIM: des de *astral amb el sufix diminutiu/afectiu -eta. El canvi de vocal tònica genera una atracció de la [a] a l'articulació de la vocal tònica: [astɾaɫéta] > [astɾeɫéta].
vegeu *astral

*astral

*astral
[astɾáɫ] destral, *estral subst. f.  Instrument de tall més o menys corbat format per una fulla plana ampla de ferro acerat, de forma aproximadament trapezial en un cap i que en l'altre té un ull on encaixa el mànec que segueix el mateix pla de la fulla.; cast. hacha, destral. 
ETIM.: de destral (del llatí tardà *dextrāle, 'destral de mà', en oposició a altres ferraments semblants, més pesants, que s'havien de manejar amb totes dues mans, com la dolabra; derivat de dĕxtra, ‘mà dreta’); amb pèrdua de la [ð] per ser intervocàlica i amb assimilació de la [a] de l'article amb la [e] àtona de la primera síl·laba [laðestɾáɫ] > [laestɾáɫ] > [lastɾáɫ].
nota:
atxa
Cal distingir la destral de l'atxa, arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb la destral, de la qual prengué l'origen.
APM

Tindre llengua *d'astral

loc. verbal Parlar sempre amb males paraules o de males maneres de tothom.
vegeu *astral
Entenc que ve que de tindre llengua de "destral" i que vol expressar que es té una llengua afilada, que talla, que fereix, que fa mal...
APM

dijous, 2 de febrer del 2012

bo

[bɔ́] bona (f.) [bɔ́na] o [bɔ́nɛ] I.– adj. (bon quan precedix un substantiu masculí o un infinitiu) Que posseïx perfecció dins el seu gènere.  
1. referit a persones i en alguns casos, per analogia, a animals i a objectes personalitzats: 
a. Caracteritzat per la bondat moral. 
ex: És un home bo; no mira a qui dóna.
b. Home simple, crèdul. 
ex: És massa bona. Li la peguen com volen.
c. Terme afectuós.
ex: Escolteu, bona gent!
2. referit a l'estat:
a. Adequat.
ex: Té un tros en molt bon lloc; no [hi] gela mai.
b. Sa.
ex: Ja està bo Salvador?
3. referit a la qualitat 
a. Que reporta utilitat, satisfacció (avantatjós, útil, convenient, favorable).
ex: Què bones eren aquelles figues!
b. Que encara servix, no deteriorat. 
ex: Són bons encara eixos coets?
c. Que excel·lix en el seu gènere, que posseïx en alt grau les qualitats desitjables.
ex: *L'auia està molt bona no véns a prendre el bany?
d. Adequat a un fi assenyalat o proposat, que satisfà el seu objecte.
ex: Els peus de taronger que va comprar eren dels bons.
e. vulgarisme Apetible, atractiu sexualment (per cossificació). 
ex: La seua cosina cada dia està més bona!
4. referit al valor material.
a. Valuós.
ex: Escolta: esta medalla és bona!
5. referit al mode: 
a. Fàcil, còmode (de fer).
ex: Des de que no té dents li fem només coses bones de menjar.
b. Millor, per oposició a un altre considerat pitjor. 
ex: I eixa casa encara és bona. Si *vegeres *l'atra...! 
c. En excés, no xicotet, considerable, complet.
ex: *N'hi ha un bon tros de caminal encara per fer.
4. referit a l'esport: 
a. En alguns jocs, de pilota entre altres, jugada de desempat d'una partida. 
ex: No vull deixar-ho. Ara vull *juar la bona.
b. En el joc de pilota valenciana, expressió amb què s'indica que s'inicia una partida.
ex: Xicots, ara va la bona!
II.– interj. (en desaparició per interferència del cast. *bueno!)
a. Indica l'aprovació. 
ex: Bo! Passa!
bMarca una sorpresa desagradable. 
ex: Bo! Però tu que t'has pensat?
ETIM.:  del llatí vulgar *bŏnu, des de l'adjectiu llatí clàssic bŏnus, -a, -um mat. sign

escoltar-se

[askoɫtáɾse] v. pron. 1. En parlar, fer-ho amb molta pausa i afectació i tindre l'aire d'agradar-se, d'admirar-se, a si mateix, mostrant seguretat que es parla molt bé i i amb molt de trellat. 
ex: Em posa nerviós quan parla escoltant-se.
2. Atendre excessivament a l'estat de salut propi, observant minuciosament els símptomes reals o imaginaris.
ex: Si no t'escoltares tant estaries més bona.
ETIM.: Forma pronominal (reflexiva) del verb escoltar, del llatí auscŭltare, mateix significat.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Set boques…

Set boques i una amb dents,
tu m'entens?
Set panxes i una amb melic, 
saps lo que et dic? 
Set culs i un amb *rabo, 
 endevina-me-la *salao. 
Què és? 
Una burra i sis cànters!
FMB

Penjoll penjava…

Penjoll penjava, 
pelut mirava. 
Penjoll *caia, 
pelut corria.
Què és? 
Una botifarra i un gat!
APM

torradera

[toraéɾa] *torrera 1. Calor excessiva provocada pel sol de migdia amb sensació de cremor; xafogor seca.
ex: Posa-li la gorreta al xiquet quan isca, que fa una torradera!
2. Estat o sensació intensa de son.
ex: Quina torradera! Apenes puc obrir els ulls!
3. Borratxera.
ex: Portava damunt una torradera que no s'hi *vea. 
ETIM.: derivat de torrada des del verb llatí tŏrrēre 'torrar', amb canvi de conjugació (de la 2a la 1a) i amb el sufix -era que expressa 'conjunt' o 'intensitat'. O també del radical tŏrr- que expressa cremor i un sufix intensiu -era precedit per l'infix augmentatiu -ad- amb caiguda de la [ð] intervocálica.