fotracada

[fotɾakáða] > [fotɾaká] futral subst. f. Molt, gran quantitat. 

ex. Es va fer *en una fotracada de camps de l'herència de sa tia.
cast. mogollón

ETIM.: derivat de fotre (del llatí fŭtŭere, 'copular') que sol servir per a expressar amb energia grossera qualsevol sentiment –positiu o negatiu–, i de sufix -acada, que sol expressar intensitat o quantitat, en este cas.

escòfia

[askófia] còfia subst. f. 1. Peça de roba de cap femenina, que el cobrix parcialment, generalment blanca i de mida petita, feta de tela, de randes o de cintes, el cap i que sol formar part de la indumentària de les dones de certs llocs i de l'uniforme de les infermeres, de les religioses, de les cambreres, de les assistents, de les criades, etc., com a complement de l'uniforme.

2. bleda Dit d'una persona ingènua o no gens espavilada;  mancada de caràcter, de decisió; de vigor, d'iniciativa.

ex. Quina escòfia! Sempre li la peguen. No compta mai els diners que li tornen.

ETIM.: d'origen incert, potser del llatí tardà cofia, ‘gorra’; en aràbic kūfiya tot i que no és paraula pròpiament aràbiga, malgrat d'estar estesa per molts de països musulmans.

Diàleg dels informants

–Sempre m'ho ha dit ma mare quan he fet alguna cosa malament o per ser massa vergonyosa. També són escòfies totes les dependentes de les tendes que no li han donat bé les tornes: "Ja s'ha quedat *en el canvi, *malascofia està feta!"

–Bova.

SPL, MMJ

*huendo

[wénðo] follet, donyet, duendo 1. subst. m. Esperit familiar, generat per l'imaginari popular, habitant de certes cases; molest per fer males passades, diableries, entremaliadures i sorolls, tot i que sense malvolença.

ex. Veges quins *rodios! Tens huendos en casa?

cast. duende, trasgo 

2.  huenda (f.) [wénða] per ext. Infant d'intel·ligència viva; infant entremaliat, revoltós, molt mogut o esmunyedís. 

ex. Tan menudeta i veges tu quines picardies! Està feta una huenda.

cast. tarabilla.

ETIM.: del cast. duende, mateix signif. amb caiguda de la d- i adaptació de la marca de gènere a un masculí aparentment més definit -e > -o.

morrongo

morrongo

[moróŋgo] pebrot de morro de bou subs. m. 1. Varietat de Capsicum annuum. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular.

cast. pimiento morrón, de bonete o de hocico de buey.

ex. Com magradaven les coques de morrongo de la *uela!

2. Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides.

ex. Li va eixir un bon morrongo.

3. morronga (f.) Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador.

ex. Només és un morrongo i mira tu!

ETIM.: derivat de morro d'origen incert, potser d'una base onomatopeica murr-, expressiva d'una posició dels llavis en forma de botzina. Segons uns, d'una forma llatina o gòtica murrus, mat. sign. segons altres, d'una forma basca murru, mat. sign. El sufix -ngo podria derivar del sufix llatí -nicus 'que pertany o que té forma de'. El diccionari de la RAE només en dona un significat en castellà: gat, col·loquialment.

vegeu pebrera

*trisnar

[tɾiznáɾ] trinar, estar irat, impacientar-se v. intr. Estar algú molt enfadat fent mostres exteriors d'enuig o d'impaciència. 

ex: M'acaben de d'estafar i estic que *trisne.

cast: trinar, rabiar, impacientarse, enojarse 

ETIM.: del llati trisso (des del grec τρίζω) fer un crit inarticulat, grinyolar (segurament d'origen onomatopeic, al·lusiu als refilets dels ocells).

diàleg dels informants:

–Fer trisnar: Quan fas anar al trot a alguna persona donant-li pressa, marejant-la i agobiant-la, pots acabar fent-la trisnar.

–Jo la conec en el sentit de fer cabrejar, de molestar de forma considerable alguna persona...també conec el mot EMBETAR, en el mateix sentit. O siga, el sentit del que parle, és com el de desbatejar, fer encendre algú amb comentaris o fets.

–Ho diuen molt les mares... Em faràs trisnar!

XL, SA, JUV

enfebrar-se

[aɱfeβɾáɾse] enfebrosir-se v. tr. i refl. 1. Agafar febre, patir de febre.

ex: La mare s'ha tornat a enfebrar esta nit passada.

cast. enfebrecerse. 

2. Alterar-se profundament; encolerir-se, enfadar-se molt.

ex: Només de pensar què està fent-li m'enfebre.

Etim.: derivat de febre.

MCGM, APM

carburar

[kaɾbuɾáɾ] v. 1. tr. Impregnar de composts volàtils de carboni; efectuar una carburació; mesclar un carburant amb l'aire en proporció convenient perquè la mescla resultant siga inflamable. 

ex: Este motor no carbura bé. No sents quin *roido? 

cast. carburar. 

2. intr. fig. i col·loq. Funcionar, actuar així com cal.

ex: Tot carbura! Tot carbura! No et preocupes de res. 

3. intr. fig. i col·loq. amb adv. de natació: Actuar irreflexivament; tindre algun problema psíquic. 

ex: No li faces cas! No veus que no carbura?

4. intr. fig. i col·loq. Pensar, pegar-li moltes voltes a una cosa, a una situació, a un teme… 

ex: Ací el tens carburant sempre com portar avant el negoci. 

ETIM: de carbur: 'compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d'una electronegativitat semblant o menor'.

SA

*caixco

[káʃko] exclamació  Expressa insistència, repetició, tossudesa, sorpresa.
ETIM.: 1a pers. sing. pres. ind. de *caixcar, amb acabament -o.

diàleg dels informants:

– *Caixco al bombo! Roda i volta ell/ella ahí!

– A Gandesa (sud de Tarragona) menjaven sardines de caixco. A Oliva ho he sentit més en la frase *caixco ahí!!

– "Ja anem amb la mateixa cançó !" (seria "*caixco", sempre repetint-te).

– "Ni por ésas", tu "a la teua" i *caixco.

– Nyas, *caixco.

AL, LLN, MCGM, FMB, JC

nyas

[ɲás] jas interj. imperatiu lexicalitzat Deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això» (que et done) o a «vaja!». nyas coca; nyas botifarra; nyas castanya…

ETIM: de hages (imperatiu d'haver), amb desplaçament de l'accent i canvi de la vocal per influència de la forma de plural jau (=hajau).
diàleg dels informants:
‎Nyas borrego, menja brosseta! quan volem arredonir l'expressió nyas!, nyas coca! o nyas, cabàs!