dimarts, 5 de juliol del 2011

butzar

[buʣár] v. intr. Exasperar-se; sentir molta ràbia, com amb una sensació física de malestar profund.
Ex.: Estic que butze perquè quan li parle no em fa ni cas.
ETIM.: de butza.
diàleg dels informants:‎
– "Estic que butze" estar fart.
– Estic que butze ( estar molt irritat , cabrejat , fins als c...)
– Estic que butze! (Que tire de la butza).... em trobe malament, ben fotut, i atacat dels nervis...
LLN, JB, FMB, XRO

El que s'agravia…

El que s'agravia té dos mals, agraviar-se i desagraviar-se.
El que s'agravia, el pelen.
vegeu agraviar
PSM, MAFS

agraviar

[agɾaviáɾ]  v. tr. 1. Enutjar, causar molèstia; irritar, excitar la ira.
Ex.: De no res que li dius, va i l'agravies.
No em faces agraviar, que serà pitjor.
cast. molestar.
2. Irritar, excitar la ira.
Ex.: Estic molt agraviat. Ves-te'n o et pegaré un calbot.
cast. enfadar.
3. refl. Irritar-se, sentir-se mogut d'ira; molestar-se, ofendre's
Ex.: No sé per què m'agravie tant quan la *senc parlar.
S'agraviava momés de què la miraren.
cast. enfadarse.
ETIM.: del llatí *aggraviare, mat. sign. a través d'una accepció amb més força semàntica: Injuriar, causar damnatge, d'obra o de paraula, als sentiments de qualcú. cast. agraviarLa nostra definició va més enllà del valor general: 'Injuriar, causar damnatge, d'obra o de paraula, als sentiments de qualcú; fer greuge'.
Sembla ser pròpia d'Oliva.

frau (2)

[fɾáw] subst. m. Espai que hi ha entre dos arbres o plantes o entre dues fileres de plantes en un camp, hort, etc.; espai que hi ha entre una dos files paraleles de tarongers.
Ex.: He recollit la brosta de tot el frau.
cast. almanta, entreliño.
ETIM.: del llatí *fragum, ‘trencadura’. (DCVB)
d'origen incert, però molt probablement del ll. hispànic *fragum 'país trencat, congost', de la mateixa arrel del ll. frangĕre 'trencar'; també podria provenir d'una base preromana indoeuropea, frago-, de la mateixa arrel que el verb llatí (cf. fracció). (GDLC)
PSM

engarrofar-se

[aŋgarofáɾse] v. refl. Sensació de plaer intens o excessiu que s'experimenta en menjar alguna cosa comestible apreciada molt particularment.
Ex.: El *mullaor de fesols de la garrofa és l'especialitat de ma mare. Mai millor dit, m'engarrofe menjant-ne.
ETIM.: derivat de garrofa. des d'una accepció sense ús a hores d'ara: Emmalaltir-se un animal per haver menjat garrofes verdosenques.
JF, LLN, JC, ACM, LMM, ACP

manco

[máŋko] adv. Menys (en tots els seus significats i usos).
Ex.: Això que has dit més o manco és *lo mateix.
cast. menos.
ETIM.: del llatí manco, ‘mutilat’, probablement per via de l'it. manco, ‘menys’. (DCVB)
de l'it. manco, íd., i aquest, de manco 'manc; absent'. (GDLC)
L'ús de manco en el llenguatge quotidià és vivíssim i freqüent sobretot a l'Empordà, a tot el País Valencià, a les Balears i a Alguer. (DCVB)
Qui més qui mancoQui més i qui manco.
JB, CMN

*Montar un canyaret

loc. verbal Actuar o tindre una reacció desproporcionada davant un fet o una situació adversa o desagradable.

*Montar un carafal

loc. verbal Actuar o reaccionar amb desproporció, de forma exagerada.
vegeu *carafal, *Montar un canyaret

Fer-ne un carafal

loc. verbal Tindre una una reacció desproporcionada davant un fet que no ens agrada.
vegeu *carafal
MTG, MCGM

*carafal

[kaɾafáɫ] subst. m. cadafal Plataforma de taulons elevada en un lloc públic per a un espectacle, per estar-hi els personatges principals o els espectadors d'un acte solemne, etc.
Ex.: L'alcalde presidia l'acte des del *carafal.
cast. tablado
ETIM.: del llatí *catafalcum, ‘postissada’ (Cfr. REW 1757 i Corominas DECast,i, 571). (DCVB)
d'origen incert, potser d'un ll. vg. *catafalĭcum, encreuament de fala 'torre de fusta' i catasta 'estrada per a la venda d'esclaus', amb el sufix -icum. (GDLC)

faltar

[faɫtáɾ] v intr mancar Indica absència. 1. Ser de menys en algú, en alguna cosa; ser-ne absent.
Ex.: No faltaràs a la reunió, no?
2. Morir; deixar d'existir.
Ex.: Havia faltat *fea tretze anys i ja no se'n recordava ningú d'ell.
3. Mancar a la consideració deguda, fer alguna falta envers algú; no tenir-li el respecte, la protecció, etc.; dir sense respecte.
Ex.: La veritat és que no em va faltar, ho va dir tot amb educació.
4. Amb l'adv. de negació no: estar cobert econòmicament.
Ex.: No et preocupes, no *mos faltarà de res.
ETIM.: del llatí vulgar fallĭtare, mat. sign.
MCGM, RM

curro

[kúro] curra (f.) [kúra] subst. i adj. manc. Persona a qui manca una mà o un braç, o que per defecte físic no pot servir-se d'un d'aquests membres.
Ex.: No estàs curret; agarra-ho tu mateix!
cast. manco.
ETIM.: Coromines (DECat, II, 1111-1112), curro 'manc' és un mot popular a tal el País Valencià i a Aragó, probablement extret d'un antic *mancurro. derivat de manc amb el sufix familiar i diminutiu -curro, interpretat com un compost man - -curro. pròpiament 'curro de la mà', amb posterior eliminació de man. Per la seua part. Casanova (2002: 1674) situa curro entre els mots valencians d'origen argonés que almenys s'han creat o viuen en les dues llengües.
Moll, F. de B. (2006:61): Gramàtica històrica catalana. PUV