manco

[máŋko] adv. Menys (en tots els seus significats i usos).

Ex.: Això que has dit més o manco és *lo mateix.

cast. menos.

ETIM.: del llatí manco, ‘mutilat’, probablement per via de l'it. manco, ‘menys’. (DCVB)

de l'it. manco, íd., i aquest, de manco 'manc; absent'. (GDLC)

L'ús de manco en el llenguatge quotidià és vivíssim i freqüent sobretot a l'Empordà, a tot el País Valencià, a les Balears i a Alguer. (DCVB)

Qui més qui manco; Qui més i qui manco.

JB, CMN