tora

[tɔ́ɾa] subst. f. Estat de torpor, d'ensopiment, de poca agilitat mental, d'estupidesa.
ex. I cosint-cosint m'ha entrat una tora que, veges tu, m'he punxat.
Etim. desconeguda
comentaris dels informants:

Tindre "tora" ("o" ben oberta, que som d'Oliva): estar ensopit, adormissat... però amb un cert biaix pejoratiu. En efecte: quan per exemple estaves treballant i no se't veien massa ganes, o quan escoltaves algú trafegant per casa, i senties: "Xica, m'ha entrat una tora que estic que no avance res, 'avosaes'! Mira, així estic ara jo davant l'ordinador..." 
JM

Quina tora!

Toca!

[tɔ́ka] interjecció exclamativa polivalent pròpia de la conversa informal; segons l'entonació i el context comunicatiu s'empra per a expressar alegria, entusiasme, incredulitat…; també expressa una invitació al moviment o al desplaçament. 

ex.: –Toca! Ja ha arribat! 

–Toca! Vols prendre'm el pèl!

–Toca, toca! Que ja són les dotze! 

Locucions sinònimes: Gràcies a Déu! Encara sort! Tant debò! No és seriós! No m'ho crec!; Ràpid! Afanya't! Anem! 

ETIM.: Imperatiu del verb tocar, d'origen onomatopeic (tokk), possiblement existent ja en el ll. vg. (*toccare), al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, colpejat.

tabaquet

[taβakét] tabac de cosir subst. m. 1. Cistelleta o panereta normalmet redona, més ampla que alta, generalment amb tapadora, per a tindre objectes de treball d'agulla (coses de cosir) de les dones.

ex. Allí la tenies. A la porta de casa, *en el tabaquet al costat i sentint la novel·la de la ràdio.

cast. costurero

2. Cistelleta per a tindre el pa, fruita, flors…

3. Cistelleta per a recollir la col·lecta a missa.

cast. cestita.

ETIM.: de l'àr. vg. hispànic ṭabaq 'safata; covenet' amb un sufix diminutiu -et.

PSM

taona

[taóna] subst. f. Instrument amb una estructura de fusta  que consistix en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que es posa per l'extrem estret dins l'aigua d'una séquia o d'un bassot i l'altre fora, s'ompli d'aigua, es fa palanca, es trau i es buida als bancals situats més amunt del nivell de l'aigua. 

ETIM.: probablement de l'àrab tāḥūna, ‘molí d'aigua’, per comparació del moviment de la taona de regar amb el de la roda del molí accionada per l'aigua. 

taona (font: http://polinyadexuquer.blogspot.com.es)

diàleg de l'informant

Reg a taona (Tahona) o reg a carabassí, encara més antic, amb una carabassa buida es poava directament al bassot.

PSM

Trencar mà

loc. verbal. Practicar, assajar, iniciar-se.

ex. Açò encara no va de bo. Només està trencant mà.

Expressa l'adquisició d'habilitat com una modulació de la mà, concebuda com una part innerte i d'una peça que pren mobilitat articulació per articulació, amb un cert dolor expressat pel tret semàntic que hi ha implícit a l'accepció de 'trencar'.

*trisnar

[tɾiznáɾ] trinar, estar irat, impacientar-se v. intr. Estar algú molt enfadat fent mostres exteriors d'enuig o d'impaciència. 

ex: M'acaben de d'estafar i estic que *trisne.

cast: trinar, rabiar, impacientarse, enojarse 

ETIM.: del llati trisso (des del grec τρίζω) fer un crit inarticulat, grinyolar (segurament d'origen onomatopeic, al·lusiu als refilets dels ocells).

diàleg dels informants:

–Fer trisnar: Quan fas anar al trot a alguna persona donant-li pressa, marejant-la i agobiant-la, pots acabar fent-la trisnar.

–Jo la conec en el sentit de fer cabrejar, de molestar de forma considerable alguna persona...també conec el mot EMBETAR, en el mateix sentit. O siga, el sentit del que parle, és com el de desbatejar, fer encendre algú amb comentaris o fets.

–Ho diuen molt les mares... Em faràs trisnar!

XL, SA, JUV

tellós

[teʎós] tellosa (f.) [teʎóza] adj. Dur, mancat de blanor, de suavitat. 

cast. duro.

ex.: Els cigrons no estan ben fets,han quedat tellosos. 

ETIM: derivat de tella, del llatí tēgŭla, ‘teula’. 

vegeu tello

APM

Tindre mala folla

loc. verbal Tindre poca gràcia i alhora un punt gran de malícia.

ex: Mira que té mala folla! Ho ha dit per a fer mal.
vegeu Mala folla

VCP

terme

[téɾme] subst. m. 1. Totalitat del territori que forma la jurisdicció d'un municipi, castell, etc.

ex: El terme d'Oliva és gran.

2. hort, defora Zona rural (en contraposició a poble); terreny agrícola on es treballa.

ex: Ecara que té més de huitanta anys, va al terme tots els dies.

cast. término.

ETIM: del llatí tĕrmĭnus, 'fita'.

El terme municipal d'Oliva té una extensió de 59,61 Km2 i limita amb les localitats següents: L´Alquería de la Condessa, La Font d´En Carròs, Piles i Vilallonga (de la Safor) i L'Atzúvia, Dénia i Pego (de la Marina Alta).

Localització del terme d'Oliva (font: Wikipèdia)

Vista parcial del terme d'Oliva

taboll

[taβóʎ] 1. subst. m. Fruit, verdura o llegum immadur.

ex: No et menges això, dona! No veus que és un taboll?

2. tabolla (f.) [taβóʎa] adj. Mig madur; que ja comença a prendre color de maduresa. 

ex: Era una figa tabolla.
cast: enverado.

3. subst. i adj. fig. Curt de trellat (de seny), groller, descortés.

ex: Mé, quin taboll! Feu-lo callar!

ETIM: potser confluència de mots de l'àrab vulgar dels moriscos valencians, especialment de l'arrel habal 'rendir, aclaparar', amb possible influx de batollar 'fer caure la fruita madura'. 

diàleg dels informants: 

–I un tio trompo és un tio taboll també, no? 

–i eixe és un taboll per a descriure algú amb poques llums... 

MCGM, JDMM, JBM, RMS

tabollat

[taβoʎát] tabollada (f.) [taβoʎá] adj. 1. Entrat en color o a mig madurar.

ex: Mira, veus aquelles figues? Ja estan tabollades.

2. fig. Sense sentit o mig mort.

ex: El pobre estava tabollat i ben tabollat!

3. Colrat pel sol.

ex: Es veu que véns de la mar. Estàs tabolladet!

4. fig. A punt de rematar, ja dominat (un treball o una tasca).

ex: Açò ho tenim ja ben atabollat. 

5. fig. Adormit amb força.

ex: S'ha quedat ben atabollat. 
ETIM: des del participi de passat del verb tabollar.
vegeu taboll, tabollar

MML, JDMM, CMN, RMS

tabollar

[taβoʎáɾ] v. 1. tr. Masegar, sotmetre a colps, a pressions.

ex: Tabolla ben tabollat el polp i voràs que bo que estarà!

2. tr. Agredir amb colps fins quasi a la inconsciència tot deixant marques físiques ben visibles.

ex: Quan el vaig vore en terra, estava ben tabollat!

3. escalivar tr. Sotmetre alguns llegums al foc fins coure'ls i reblanir-los.

ex: L'*albargina i la pebrera abans d'espencar-les, les tabollem, no?

ETIM: derivat regressiu de taboll.

NOTA: Popularment se sol amprar indistintament tabollar i atabollar. 

vegeu taboll, atabollar
CMN

*templat

[templát] templada (f.) [templá] possible castellanisme adj. 1. Temperat (sentit original).

cast. templado.

trempat, eixerit 2. m. Valent, animós; atractiu, ple de de potències (intel·lectuals o físiques).

ex: No havia vist mai un xic tan templat. Es casaria *en ell!

cast. gallardo, animoso.

ETIM: del llatí temperatu participi de passat de temperāre 'moderar, temperar'; de la idea d'equilibrar i vigoritzar el cos humà passà a tenir altres aplicacions als metalls, vidre, etc. per designar-ne la bona consistència, la bona disposició.

NOTA: A 2 l'ús en masculí va lligat a la marca semàntica del model de masculinitat tradicional: força equilibrada, bon caràcter, salut i bellesa masculina.  

Tres quilos d'arròs

Tres quilos d'arròs 
em menje en un día; 
tres quilos d'arròs 
i una gallina. 
Tres quilos d'arròs, 
i, *encà badallant,
díhuit mandarines 
i una carabassa;
i estaré tres dies 
a l'excusat cagant!!
MAFS

Tocar buf

loc. verbal Anar a un lloc o fer una visita molt breu.
ex: Va, dona! Acompanya'm! Però si serà tocar buf!
vegeu buf, Visita de metge

Tu què trobes?

fraseologia Expressió de desaprovació.

ex: Les dotze i encara res! Tu que trobes?

La interrogació sol ser retòrica, de fort valor fàtic. tot i que semble voler implicar l'interlocutor.

vegeu Vols llavor? Tu trobes?

tirat

[tiɾát] subst. m. Persona molt dolenta i que fa patir als altres. 

ex: Mal fill? Què va! Més encara: és un tirat.

ETIM: del part. pass. de tirar en el sentit de 'fer fora, despatxar'

Tirat en el sentit de 'fet fora', pària. L'ús que es fa a Mallorca segons el DCVB ens remet al sentit original:

Esser un tirat: haver estat desheretat o engegat de casa seva (Palma). 
vegeu arrastrat

MCGM

Tinc set!

tornaveus
–Tinc set!
–Pixa i beuràs calentet!

Tinc fred!

tornaveus
–Tinc fred!
–Arrima't a la paret!

Tinc fam!

tornaveus

–Tinc fam!

–Pega un bram!