[punteʎó] subst. m. Colp donat amb la punta del peu.
ex: El puntelló li va deixar una bona blaüra!
cast. puntillón, puntapié.
ETIM.: del llatí pŭncta 'extrem', amb els dos sufixos diminutius -ell i -ó.
Diàleg de l'informant:
Abans els xiquets pegàvem puntellons: no és el mateix que donar una patà. El puntelló és amb la punta de la sabata; si pegues un puntelló a la canyella d'algú el deixes ben coent. Els que jugueu bé al baló enteneu perfectament la diferència entre un puntelló i una patà, eh que sí?
JM
