dilluns, 24 de febrer del 2014

puntelló

[punteʎó] subst. m. Colp donat amb la punta del peu. 
ex: El puntelló li va deixar una bona blaüra! 
cast. puntillón, puntapié. 
ETIM.: del llatí pŭncta 'extrem', amb els dos sufixos diminutius -ell i -ó
Diàleg de l'informant: 
Abans els xiquets pegàvem puntellons: no és el mateix que donar una patà. El puntelló és amb la punta de la sabata; si pegues un puntelló a la canyella d'algú el deixes ben coent. Els que jugueu bé al baló enteneu perfectament la diferència entre un puntelló i una patà, eh que sí? 
JM

*fanguero

[faŋgéɾo] fangar, fanguer subst. m. Lloc ple de fang.
ex: Només plovia aquells carrers es *feen tot un *fanguero.
cast. barrizal
ETIM.: del germ. fani 'pantà, fang', amb terminació en -g per influència romànica.