[garút] garruda (f.) [garúða] garrell subst. i adj. Que té les cames arquejades o tortes, amb la concavitat mirant endins, talment que, en caminar, el garró o turmell d'una cama es frega amb el de l'altra. Tort de les cames, que en caminar es topa dels garrons.
ex: Eixe xic, ho fa aposta o és garrut de veritat?
cast. patizambo.
ETIM.: derivat de garra.