Més negre que un tió

loc. adv. modal i comparativa Molt negre, com una soca mig carbonitzada dins d'una llar de foc.

vegeu tió i Negre com un tió

Negre com un tió

loc. adv. Molt negre.
vegeu  tió i Més negre que un tió

diàleg dels informants:

–Ma mare empra molt l'expresió "negre com un tio". Fa no massa em vaig assabentar que el tio que diu ma mare en realitat és un tió, és a dir un tros de soca o branca grossa que es destina a ser cremat.

–A ma casa sempre s'ha dit... Negre com un tió....amb accent a la o.... que és com correspon… Per altra banda… molts pobles de Catalunya tenen la tradició nadalenca de pegar-li al tió en Nadal, no sé si hi ha pobles valencians que conserven aquesta tradició.

NMT, JB

tió

tions

[tió] o [tío] subst. m. Tros de soca o branca grossa, sobretot el que es destina a ser cremat o que està ja mig cremat.

cast. tizón, leño.

ETIM.: del llatí titiōne, (tītio, -ōnis) mat. sign.

A Oliva es conserva a les locucions Negre com un tió / Negre com un tio i Més negre que un tió / Més negre que un tio.

*arrastró

[arastɾó] ròssec, rossec subst. m. Acte d'arrastrar, d'arrossegar.
ex: Va pegar un arrastró per en terra i es va fer la pell a banderes.
vegeu *arrastrar
APM

*arrastrar

[arastɾáɾ] castellanisme v. tr. 1. Arrossegar. 

ex: Sempre vas arrastrant els peus.

2. Tirar trumfo, en certs jocs de cartes, per obligar els altres jugadors a tirar-ne. 

ETIM.: pres del cast. arrastrar. És un castellanisme introduït modernament.

A arrastrons

[arastɾóns] de ròssec, a l'arrossegall loc. adj. i loc. adv. Arrosegant; a ròssec. 
ex: Sempre portaven a arrastrons la pobra xiqueta.
vegeu *arrastró
APM

Anar a arrastrons

loc. verbal Caminar abatut i cansat.
ex. Com es nota que no dorm bé. Va a arrastrons pel carrer.
vegeu a arrastrons
APM

Fer-se la pell a banderes

loc. verbal S'empra per tal d'indicar que algú té ferides severes fetes a la pell.

Es diu quan es fan arraps per alguna caiguda o algun accident.

APM

xano-xano

[ʧanoʧáno] xino-xano adv. de mode Es diu d’una acció feta lentament, a poc a poc (aplicat sobretot al caminar).

ex: Encara anava tots els dies, xano-xano, caminant a comprar a la plaça. 

cast. despacito. 

ETIM.: de l’italià dialectal ciano-ciano, variant genovesa de piano-piano, 'pla; calmós', reduplicat. Vegeu les variants de la dita italiana: piano-piano / sano-sano / ciano-ciano, si va lontano o Quel que anda sano, anda lontano.

APM