Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANATOMIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANATOMIA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de juliol del 2017

*gepelut

[ʤepelút]  *gepeluda [ʤepelúða] geperut adj. i m. i f. Persona, animal (o cosa, per analogia) que té gepa (gep).
Ex. A mi m'han dit que els gepeluts porten sort.
cast. jiboso, jorobado.
Etim.: del llatí *gibberūtu, mat. sign. des de. gĭbbus, gep/gepa. 
El pas de geperut > gepelut per canvi de consonant ròtica a líquida, freqüent en valencià.

dijous, 20 de juny del 2013

eriçó

[aɾisó] subst. m. 1. Eriçament. 
ex. La calentura li *fea sentir eriçons.
calfred, esgarrifança 2. Sensació física de la por, de la febre… 
ex. Només de vore-la, m'ha entrat un eriçó!
cast. erizamiento; escalofrío.
ETIM.: derivat de eriçar.
vegeu borró

eriçonar

[aɾisonáɾ] eriçar 1v. tr. Alçar i posar drets (el pèls, els cabells) com les pues d'un eriçó.
ex. Sempre porta el *monyo tot eriçonat.
v. pron. Sentir por, esglai.
ex. Només de sentir-ho, m'ariçone.
cast. erizar
ETIM.: derivat de eriçar, del llatí erīcĕare, mat. sign. amb -on- epetètic per analogia amb una forma femenina d'eriçó > eriçona.

dimecres, 22 de maig del 2013

cacaua

[kakáwa] cacau, cacauet  subst. f. 1. Fruit i llavor de la cacauera consistent en un llegum de clovella forta i gratellosa i de bessons blancs, arredonits, oliosos i amb un punt de dolçor; la solen menjar torrada o fregida amb sal.
ex. Va! Posa'm una cervesa i un platet de cacaues.
cast. cacahuete, maní.
2. vulgarisme Penis, sobretot en llenguatge infantil.
ex. Ai, el meu xic, que va *en la cacaueta a l'aire!
3. Expressió de sorpresa o d'aquiescència, amb ironia.
ex. Ah, cacaua! Ara sí que l'hem feta bona!
ETIM.: des del cast. cacahuete, d'origen americà, del nàhuatl tlalkakáwatl 'cacau de terra', comp. de tlal·li 'terra' i kakáwatl 'cacau', en femení.
VCP, LLN
cacaues
vegeu cacauera, cacauer

diumenge, 25 de novembre del 2012

parpalla

parpalla (1)
[paɾpáʎa] parpella, palpebra 1. Cadascun dels dos vels musculomembranosos movibles amb què podem cobrir o descobrir a voluntat el globus de l'ull.
ex: Au! A tancar les parpalles i a dormir!
2. Pestanya; sèrie de pèls rígids i sedosos que naixen a la vora de cada palpebra; cadascun dels pèls.
ex: Tenia uns ulls molt bonicos i unes parpalles molt llargues.
cast. párpado.
ETIM: del llatí palpĕtra, variant del llatí clàssic palpĕbra, amb canvi [l] > [ɾ] i alternància vocàlica [e] > [a].
parpalla (2)

dissabte, 24 de novembre del 2012

pixorro

[piʃóro] penis subst. m. Membre viril, en llenguatge grosser.
ex: Tenia un bon pixorro.
ETIM: d'un radical onomatopeic piʃ- que remet al soroll que fa l'orina en brollar, amb el sufix despectiu -rro.

dimarts, 5 de juny del 2012

verinoca

[veɾinɔ́ka] vulgarismes subst. f. Genitals externs femenins.
ETIM: incerta, pot ser que en relació amb verí, però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.
A Tàrbena hi ha un grup de danses anomenat 'Sa verinoca'.
diàleg de l'informant:
Temps enrere en parlàvem d'aquestes qüestions o d'unes molt semblants sobre la riquesa per anomenar "les vergonyes"... i ara m'ha vingut al cap l'expressió que diu: "Ves i toca't la verinoca" o "Ves i toca't allò que es cull amb cop". I la cançó que fa: "T'has esvarat i has caigut i t'he vist la verinoca, que's un animal pelut amb una cresteta roja".
APM

dimarts, 29 de maig del 2012

pap

pap (1)
[páp] subst. m. 1. Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la gola i l'estómac; expansió voluminosa terminal de l'esòfag, on s'emmagatzemen els aliments. 
ex: El pardalet tenia el pap ple de llavoretes.
cast.: buche
2per extensió. Part compresa entre la barba i el coll. 
ex: Què gros s'ha fet! Mira quin pap… I quina panxa!
cast. papera, lamparón. 
3per extensió.Ventrell, estómac de persona o d'animal.
ex: I ell, al pap! No para mai de menjar!
ETIM: derivat del llatí infantil pappare 'menjar'.

pap (2)

dissabte, 26 de maig del 2012

florí

[floɾí] vulgarisme subst. m. 1. Òrgans genitals externs femenins.
ex: Mira, bonica... no *vullc saber res més! I saps què et dic? Ves i toca't el florí! 
2. Persona, normalment una dona, ingènua, crèdula o amb poca capacitat psíquica.
ex: Seràs florí! No veus que volia prendre't el pèl?
ETIM.: Potser de l'italià fiorino, moneda marcada inicialment amb la flor de lis, emblema dels Mèdici de Florència. Tot i que també pot haver estat construït sobre flor (tot i que siga femení) amb el sufix diminutiu , per relació metafòrica afectiva.
El DCVB ressenya que en valencià significa anus, sense aportar cap més informació.
vegeu figa, figot, bacora

dijous, 24 de maig del 2012

fogó

[foɣó] subst. m. Anus, forat del cul: per extensió, zona perineal.
ex: El xiquet no para de rascar-se el fogó… no tindrà cucs?
ETIM: de fŏcu, que en el llenguatge clàssic significava ‘foguer’ o 'llar'.
CMN, GB

dimecres, 15 de febrer del 2012

ferrament

[feramént] eina, ferramenta 1. substmInstrument de treball, sobretot el que és de ferro o conté ferro.
ex: Au, arreplega els ferraments, que hui ja hem treballat prou!
cast. herramienta
2. vulgarisme Òrgans genitals masculins. 
ex: Allí estava ell *en tot el ferrament a l'aire.
ETIM.: del llatí ferramĕntum, mat. sign.

divendres, 9 de desembre del 2011

*coa

[kóa] cua subst. f. 1. Part posterior o prolongació més o menys llarga de la part posterior del cos de molts animals vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals o n'és la prolongació pilosa. 
ex: El gosset menejava la coa i lladrava.
cast. rabo
2. Conjunt de plomes rígides inserides a la part posterior del cos d'un ocell, al carpó.
ex: Si li plomes la coa, no volarà.
3. La part posterior i més prima del cos de certs animals, especialment dels peixos i ofidis; aleta caudal. 
ex: Va agarrar la mabra per la coa i la va soltar.
cast. cola
4. Formant del nom d'algunes plantes que tenen una forma que recorda una cua.
ex: Només podia, anava a la muntanya a fer coa de gat.
5. per analogia Apèndix, part d'una cosa, semblant per la forma, la posició o la inserció, a la cua d'un animal. 
ex: Un piano de coa? Vols un piano de coa? 
6. Filera de persones, d'animals, de coses posades l'una darrere l'altra, especialment de persones que esperen llur torn.
ex: Ie! a fer coa, com tots!
cast. cola
6. vulgarisme Membre masculí, penis.
ex: No pensa *en el cap, pensa *en la coa.
cast. rabo
ETIM.: del llatí vulgar cōda (contracció de cauda), mat. sign.
malnom d'Oliva: Cuot [koɔ́t]
nota:
És una de les moltes paraules que perden força davant la interferència dels castellanismes *rabo i *cola.
FMB

dissabte, 5 de novembre del 2011

bossa

[bósa] subst. f. Escrot; cavitat o estructura anatòmica que té forma de sac.
ex: Passa tot el dia sense fer res, tocant-se la bossa.
ETIM.: del lllatí bŭrsa, i aquest del grec býrsa (βúρσα) 'pell, cuir'.

dissabte, 24 de setembre del 2011

ballador de l'anca

loc. substpelvis maluc Os de l'anca; cavitat òssia situada a la part inferior del tronc; en sentit ampli: cintura pelviana.
ex: Veniu corrents que la uela s'ha trencat el ballador de l'anca!
MCGM

diumenge, 19 de juny del 2011

bragó

[bɾaɣó] braó subst. m. 1. En l'home, part del braç compresa entre l'espatlla i el colze, és a dir, el braç pròpiament dit.
Ex: A moltes dones els agraden els hòmens amb bons bragons.
cast. morcillo, muñón.
2. Força muscular; força corporal, vigoria; valor, coratge.
Ex: Que porte ell el cabàs que té bon bragó.
cast. nervio.
ETIM.: del germ. brado, ‘tros de carn’. (DCVB)
del fràncic brado 'part carnosa del cos; pernil'; de l'aplicació a les parts vigoroses del braç i la cama de l'home i d'alguns animals, passà a significar 'força física' i 'valor'. (GDLC)
Hipòtesi: El fonema velar aproximant epentètic [ɣ] modificà l'etimològic [ð] per analogia amb el significat de bragat 'valent'.
JM

divendres, 20 de maig del 2011

entrevill

[entɾevíʎ] entreví, entrevei subst, m. 1. Cosa oculta, interior, amagada; dificultat.
Ex: No trobe més que entrevills quan tire a resoldre eixa qüestió.
2. Tel greixós i entreteixit de venes, nervis i glàndules, al qual estan adherits els budells.
cast.: entresijo, mesenterio.
3. vulgarisme Genitals femenins.
ETIM.: del llatí interviciu, mateix significat. La forma entrevill suposa una base llatina preromànica *intervicŭlu, produïda per canvi de sufix.
diàleg dels informants
–No sabia el que era l'entrevill, i fa poc n'he menjat... és un teixit que envolta algun òrgan intern del cos, d'un gust fortíssim!!!
–En la parla vulgar és una referència als òrgans sexuals femenins.
MCGM, ER, RM

dijous, 19 de maig del 2011

borró

[boró] subst. m. 1. Granissor produïda en la pell per l'acció del fred, d'una malaltia, d'una emoció, etc
Ex: Mira quin borró m'ha entrat de sentir-te!
2. Canya de sorra o canya d'arena (Ammophila arenaria) és una espècie de planta gramínia de la família de les poaceae que està a les platges.
Etim.: del llatí bŭrra, 'borra'.
MAFS