*coa

[kóa] cua subst. f. 1. Part posterior o prolongació més o menys llarga de la part posterior del cos de molts animals vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i conté les vèrtebres caudals o n'és la prolongació pilosa. 

ex: El gosset menejava la coa i lladrava.

cast. rabo

2. Conjunt de plomes rígides inserides a la part posterior del cos d'un ocell, al carpó.

ex: Si li plomes la coa, no volarà.

3. La part posterior i més prima del cos de certs animals, especialment dels peixos i ofidis; aleta caudal. 

ex: Va agarrar la mabra per la coa i la va soltar.

cast. cola

4. Formant del nom d'algunes plantes que tenen una forma que recorda una cua.

ex: Només podia, anava a la muntanya a fer coa de gat.

5. per analogia Apèndix, part d'una cosa, semblant per la forma, la posició o la inserció, a la cua d'un animal. 

ex: Un piano de coa? Vols un piano de coa? 

6. Filera de persones, d'animals, de coses posades l'una darrere l'altra, especialment de persones que esperen llur torn.

ex: Ie! a fer coa, com tots!

cast. cola

6. vulgarisme Membre masculí, penis.

ex: No pensa *en el cap, pensa *en la coa.

cast. rabo

ETIM.: del llatí vulgar cōda (contracció de cauda), mat. sign.

malnom d'Oliva: Cuot [koɔ́t]

nota:

És una de les moltes paraules que perden força davant la interferència dels castellanismes *rabo i *cola.

FMB