vinatxa

[vináʧa] vinassa subst, f 1. Vi fort; vi de mala qualitat; vi picat. 
ex.: No entenc com pots beure eixa vinatxa. És horrible!
cast. vinazo. 
2. Solatge del vi, dins el cup o dins la bóta. 
cast. heces, lías. 
3. Vi últim que es trau d'una bóta, espés i fort, a causa dels solatges.  
4. Conjunt de rapa, pell i pinyolí dels grans de raïm premsats 
cast. casca, orujo. 
5. Suc extret de la brisa premsada i que es barreja amb sucre, melassa o esperit perquè tinga més força.
cast. vinaza. 
ETIM.: del llatí vīnacĕa, ‘coses de vi’, potser a través de l'italià vinaccia.

vinçós

[vinsós] vinçosa (f.) [vinsóza] adj. Que té vinces.

ex: Aquella carn era tan vinçosa que no hi havia qui la rosegara. 

ETIM.: de vinça amb el sufix -ós /-osa que expressa 'tindre la propietat de ser'. 

vegeu vinça

vinça

[vínsa] subst. f. 1.Veta o aigua; porció d'una cosa de color, forma o consistència diferent de la resta, com ara vinça de sang, de cansalada, de fusta, de terreny, etc. 

ex. Has vist *en eixe tallat? *N'hi ha una vinça de terra més fosca.

cast. veta.

2. Tendó; tel de la carn.

ex. No *vullc que me'n talles d'eixa [carn], que té massa vinces. 

3. Estella fina de la fusta.

ex. Quin dolor! S'havia clavat una vinça.

ETIM.: der. d'un verb ll. vg. *vĭnctiare (*vinçar) 'lligar', i aquest, del ll. vĭncīre, íd.; el sentit inicial degué ser 'lligam', després 'fibra, veta'.

ventolera

[ventoɫéɾa] ventada subst. f. 1. Colp de vent fort i sobtat; període breu de colps de vent forts i irregulsrs. 
ex: Veges tu! Quina ventolera s'ha girat! 
2. Acte o actitud irreflexiva. 
ex. Li va entrar la ventolera i ho va comprar. 
cast.: ventola, ventolera. 
ETIM.: Del llat. vulg. *ventularia (de *eventulāre, per eventilāre, per infl. de ventŭlus).

Visita de metge

loc. subst. Acte de presència molt breu.
ex: No es queda mai a dinar. És fer visita de metge i anar-se'n.
vegeu Tocar buf

vencillada

[vensiʎá] revinclada subst. f. Torsió forçada i violenta d'una articulació; torcement del turmell caminant.

ex: La vencillada em va fer tan de mal que no podia ni moure'm.

ETIM.: de vencillar 'lligar amb un vencill' i este del llatí vulgar *vincīcŭlum, ‘lligam’ (derivat de vincire, ‘lligar’).

vegeu girada de peu

Vore fins a l'entrevill

loc. verbal Veure allò que és amagat a dins del cos (se sol dir quan algú badalla obrint la boca exageradament).

ex: Xica, quins badalls! T'he vist *hasta l'entrevill!

vegeu entrevill

ER

Vols llavor?

fraseologia Vols llavor? o Vols llavor o l'enrame? Expressió de desaprovació intensa.

ex: Vols llavor? T'ho hauries imaginat? No podem arribar a més!
vegeu Tu què trobes?

MCGM

verinoca

[veɾinɔ́ka] vulgarismes subst. f. Genitals externs femenins.

ETIM: incerta, pot ser que en relació amb verí, però no es veu clar l'origen de la terminació -oca.

A Tàrbena hi ha un grup de danses anomenat 'Sa verinoca'.

diàleg de l'informant:

Temps enrere en parlàvem d'aquestes qüestions o d'unes molt semblants sobre la riquesa per anomenar "les vergonyes"... i ara m'ha vingut al cap l'expressió que diu: "Ves i toca't la verinoca" o "Ves i toca't allò que es cull amb cop". I la cançó que fa: "T'has esvarat i has caigut i t'he vist la verinoca, que's un animal pelut amb una cresteta roja".

APM

Vull diners!

tornaveus
–Vull dine(r)s!
–El pare (el burro) en té tres!


–Vull dine(r)s!
–Tira't mà al fogó
i en trauràs un quarteró!

*Vicente…

escarniment
Vicente
mata la gente,
con un cuchillo
mata un chiquillo,
con un puñal
mata un pardal,
con una faca 
mata una vaca.
MCGM

Vore per un foradet

[vóɾe peɾ un foɾaét] fraseologia loc. verbal Expressió que denota la desconfiança envers la sinceritat d'un fet o d'una actitud expressada per algú. 

ex: Ja m'agradaria vore-la per un foradet, tant que diu. 

Expressa la imatge d'algú espiant sense ser vist, darrere d'un barandat, per un forat on pot observar l'actitud o el fet sense la influència de la pròpia presència.

Vore's a les tres pedretes

loc verbal  Estar apurat i angoixat; no trobar la solució.
ex: Ja em *vec a les tres pedretes, xica. I ara que faré?
MCGM

vencillada

[vensiʎá] revinclada subst. f. Torsió forçada i violenta d'una articulació.
ex: El pobre home va pegar una vencillada quan estava pujant al cotxe.
ETIM.: de vencill (amb el sufix -ada, que expressa acció) del llatí vulgar *vĭncicŭlum, alteració del llatí clàssic vĭncŭlum 'lligam', derivat de vĭncīre 'lligar', que va influir en aquell; del significat de 'lligar' es passà al de 'tòrcer, doblegar'. 
vegeu girada de peu 
RM

Vaja el món!

[vaʤalmón] loc. interjectiva Vaja! Caram!

ex: Vaja el món, quina xica més llandosa!

ETIM.: Sembla ser una forma modificada del renec Vot(e) al món que va passar a Vatua el món en altres parles. La forma original Vot(e) a Déu, considerada blasfema, va ser modificada amb el substantiu de contrapartida món. La deformació de vot al es va anar interpretant com l'imperatiu del verb anar, vaja. El resultat és una exclamació innòcua, pròpia del llenguatge popular femení.

MCGM, JM, APM

vagarí

[baɣaɾí] vagarina (f.) [baɣaɾína]  vagarívol adj. Que vagareja. Vagabund, que sol recórrer caminant d'ací d'allà sense treballar.

ex: Eixos són gentola vagarina.

ETIM.: construït sobre vagar. del llatí vacare 'estar buit, ociós' que passa al llatí vulg. *vagare. El sufix -í -na < -inus expressa un estat o una acció prolongada, una forma de ser.

vegeu Ser gentola vagarina

volta (3)

[bɔ̞́ɫta] subst. f. revolta Tros de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi de direcció.

ex: Has vist com ha pres la volta? Quina imprudència!

cast. curva

topònim la volta del Segonero

volta (1)

[bɔ̞́ɫta] subst. f. Acció i efecte de girar o de moure's en línia corba al voltant d'un punt o eix; cada trajectòria closa d'un cos que es mou entorn d'un altre cos, d'un centre o d'un eix; acció de recórrer el volt d'un lloc fins a tornar al punt de partença; cada girada completa d'un cos sobre ell mateix; espai recorregut per un mòbil que recorre una línia tancada; porció d'un cos que s'estén en línia corba des d'un punt fins a tornar a trobar-se en el punt mateix; moviment de rotació d'una persona o animal, pel qual canvia de posició fins a quedar en la mateixa que tenia en iniciar el moviment; línia corba; cosa que té forma curvilínia; desviació de la línia recta en un camí; arcada, construcció en forma d'arc; passejada que acaba en el mateix lloc on ha estat començada.

cast. vuelta, revuelta, rodeo, arco.

ETIM.: del llat. vulg. *vŏlvĭta, part. pass. de vŏlvĕre, ‘girar’. (DCVB)

de l'ant. volt -a, participi de l'ant. voldre 'voltar', llat. vŏlvĕre 'fer girar'. (GDLC)

volta (2)

[vɔ̞́ɫta] subst. f. Vegada.

ex: Cada volta estàs més fadrí, bonico!

cast. vez.

ETIM.: del llatí vg. *vŏlvĭta, part. pass. de vŏlvĕre, ‘girar’. (DCVB)

de l'ant. volt -a, participi de l'ant. voldre 'voltar', ll. vŏlvĕre 'fer girar'. (GDLC)

Volta de campana

loc. subst. Moviment circular executat de dalt a baix, o siga, en sentit vertical. Es diu especialment del moviment de capgirament d'un automòbil en un accident.

ex: Varen pegar tres voltes de campana i se'n varen eixir de la carretera,