dimecres, 10 d’agost del 2011

filassa

[filása] subst. f1. Conjunt de matèria textil que s'ha de filar o que s'ha filat
ex: Deixa la filassa i demà ja vorem què fem *en ella.
2. Fil després de la roba per gastament o ser mal teixida.
ex: Quina filassa va amollant eixe drap del *pisso.
cast. hilaza.
ETIM.: del llatí fīlācĭa, ‘conjunt de fils o de coses a filar’.
MCGM

Més amunt

loc. subst. Cambra
Diàleg dels informants:
–Sabia que aquesta expressió s'utilitzava en alguns llocs de la comarca entre l'Alqueria i Bellreguard, però no tenia notícies fins ara que a Oliva s'utilitzara...
–Jo sols ho he sentit en Oliva
–Jo també la utilitze.
–Efectivament a ma casa se li ha dit cambra, però també he escoltat puja dalt del més amunt (perquè de vegades la cambra és la part de la casa que hi ha a sota del terrat, però sota de la cambra estan les habitacions, i en algunes cases hi havia el terradet -una espècie de terrassa on es podia estendre la roba per no haver de pujar al terrat-). Aleshores, a la casa hi havia dalt (on estaven les habitacions i el terradet), i dalt de(l) més amunt que era el que comuntment coneixem per cambra.
PE, MLC, JB, NLL

trespol

[tɾespɔ̞́ɫ] subst. m. 1. Paviment fet de mescla, no enrajolat.
ex: Arruixa el trespol, que s'alça pols.
2Sostre d'una habitació; superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable (en oposició al sòl o paviment).
ex: Es va quedar adormit mirant el trespol.
cast. techo.
3. Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes.
ex: Tinc una barraqueta que no té trespol i a la matinadeta ja li pega el sol.
cast. techumbre.
ETIM.: d'origen incert, potser del llat. ĭnterpŏlare 'refer alguna cosa', que hauria donat entrepolar amb el sentit de 'refer un sostre o paviment'; caiguda la primera síl·laba en-, el verb hauria pogut prendre una -s- per influx de molts verbs en tras-; i d'aquí trespol. (GDLC)
El sostre, d'una habitació o lo que limita el buit de la cambra, ma uela tota la vida ha dit que la seua caseta no té trespol. També em diu ma uela ara que és un tipo de paviment, fet de mescla sense rajoles.
JMN

Drap del *pisso

loc. subst. Drap de fregar o de llavar: el que serveix per a fregar el terra.
cast: trapo, paño
vegeu *pisso
MCGM

*pisso

[píso] subst. f. castellanisme 1. terra sòl Paviment, i en general el sòl o superfície per on es camina.
ex: Deixa les coses en el *pisso.
2. pis replà Cadascuna de les divisions horitzontals d'un edifici.
ex: Vivia en una casa d'un *pisso.
3. pis apartament departament Cadascun dels compartiments superposats que formen un edifici, llevat de la planta baixa.
ex: A vore quan veniu a vore el meu *pisso.
ETIM.: del verb pisar, del llat. vulg. pinsare, freqüentatiu del ll. cl. pinsĕre 'pegar, batre'.
MCGM