[sampáɾ] *sarpar , xarpar, enxarpar, aixarpar v. tr. i pron. 1. Agafar amb força especialment d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat.
ex: El xiquet corria molt però encara el va poder *sampar. Es varen sampar del monyo i no podíem partir-los.
2. Retindre; aturar.
ex: Esta et *sampa i no et deixa!
3. Encarar-se a algú per retraure greuges.
ex: Quan la *sampe per davant sabrà de qui sóc jo filla.
4. Prendre ràpidament, furtar.
ex: Li vaig *sampar les claus de les mans, no fóra que s'ho pensara, i me'n vaig anar.
4. Prendre ràpidament, furtar.
ex: Li vaig *sampar les claus de les mans, no fóra que s'ho pensara, i me'n vaig anar.
5. tr. i pron. Menjar, devorar.
ex: S'ha *sampat tres coques i, escolta, com si no haguera dinat encara!
cast. zampar.
ETIM.: del cast. zarpa 'grapa, urpe' i post. per confusió, amb zampar (5.) del cast. des de l'onomat. zamp.
ACP, XRL