*sampar

[sampáɾ] *sarpar , xarpar, enxarpar, aixarpar v. tr. i pron. 1. Agafar amb força especialment d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat. 

ex: El xiquet corria molt però encara el va poder *sampar. Es varen sampar del monyo i no podíem partir-los.

2. Retindre; aturar. 

ex: Esta et *sampa i no et deixa!

3. Encarar-se a algú per retraure greuges.

ex: Quan la *sampe per davant sabrà de qui sóc jo filla.
4. Prendre ràpidament, furtar.
ex: Li vaig *sampar les claus de les mans, no fóra que s'ho pensara, i me'n vaig anar.

5. tr. i pron. Menjar, devorar. 

ex: S'ha *sampat tres coques i, escolta, com si no haguera dinat encara!

cast. zampar. 

ETIM.: del cast. zarpa 'grapa, urpe' i post. per confusió, amb zampar (5.) del cast. des de l'onomat. zamp.

ACP, XRL