dijous, 1 de desembre del 2011

*esllenguit

[azʎeŋgít] esllenguida (f.) [azʎeŋgíða] esllanguit, allanguit, llanguit adj. Que no té de molt la grossor que li correspondria per la seua alçada; prim i mancat de vigor i de força.
ex: La meua néta està cada dia més esllenguida.
cast. lánguido, traspillado, delanguido
ETIM.:  del part. passat de esllanguir-se, del llatí languēre 'estar decaigut'.
BLP