dimarts, 1 de novembre del 2011

*enredrante

[anreðɾánte] vulgarisme *enredranta (f.) [anreðɾánta] embolicador, embolicaire, embullador, embullós -osa, enredaire, enredador -a subst. i adj. Persona que enganya, que enreda, que arma embolics; referent a qui enganya, qui enreda, qui arma embolics.
cast. enredador, chismoso, embustero 
ETIM.: de enredar. Tot i que la forma normativa es fa amb el sufix -ador, el nostre vulgarisme es fa amb la desinència del gerundi -ant de la 1a conj. i les marques masculina -e (que sembla remetre al cast.) i femenina -a (analògica). El cast. tanmateix no sembla tindre cap estructura semblant, almenys recollida als diccionaris. Ens remeten a la forma enredador.
vegeu *enredrar

*enredrar

[anreðɾáɾ] vulgarisme enredar v. tr. 1. Enxarciar, agafar amb una xàrcia/xarxa.
ex: Allí estava el pobre pardalet tot *enredrat en un parany.
cast. enredar
2. fig. Enganyar, ficar (algú) en un embolic.
ex: No canviaràs mai! a t'ha tornat a *enredrar!
cast. enredar.
3. Destorbar, impedir l'acció; fer nosa.
ex: No *m'enredreu ara, que tinc molta faena. 
cast. enredar
4. pron. Torbar-se, tardar; obrar amb lentitud.
ex: *T'enredres, t'enredres i, entre unes coses i *atres… perds la noció del temps! 
cast. complicarse, retrasarse
ETIM.: derivat de ret, del llatí rēte 'xarxa' (GDLC) amb el prefixe in- 'estar o posar dins'; o pres del cast. enredar (DCVB). La [-ɾ-] epentètica es genera segurament per a atracció de l'alveolar ròtica simple final [-ɾ] per la  dental fricativa [-ð-], ambdues sonores.