dissabte, 24 d’agost del 2013

rebuig

[reβúʧ] subst. m. 1. Acció de rebutjar, de no acceptar una cosa perquè es considera de mala qualitat, indigna de ser acceptada.
ex. Què vol dir eixe rebuig? Què ja no la vols?
cast. rehusamiento, desechamiento.
2. Cosa que es rebutja; allò que queda quan ja s'ha fet la tria d'un conjunt de coses.
cast. desecho, rezago.
ex. Eixes taronges són de terra, de rebuig.
3. Cosa de mala qualitat; persona menyspreable; deixalla.
ex. Eixos mobles, ni pense mirar-los. Són rebuig.
ETIM.: del ll. repūdĭu des del verb repudiare 'rebutjar; repudiar'.

*rebutgero

[reβuʤéɾo] rebutger subst. m. Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior. 
ex. Eixos repoms, si el *rebutgero no te'ls compra, mira si te'ls volen a la peladora. 
ETIM.: de rebuig amb el sufix -er(o) que fa referència a la professió.
vegeu rebuig
diàleg de l'informant 
Aquell comerciant de taronges que sols treballa el mercat interior i la industria és un rebutgero.
PSM

Estar arrossinat

loc. verbal de mode. Fer les coses, actuar, comportar-se impetuosament i de forma irracional.
ex. Mira que està arrossinat! Quin trellat vols traure d'ell?
L'expressió forma part del camp semàntic dels comportaments humans que acosten l'home a l'animalitat brutal, com ara la matxera (als muls) o la burrera (als ases). Naix en un món rural que té mostres diàries del comportament de les cavalleries.
diàleg de l'informant
Està "arrossinat", fa coses de rossí. 
MCGM

Comptar-li els pèls al rossí...

Comptar-li els pèls al rossí mentre va al trot.
expr. irònica emprada per qualificar  una persona que atén als detalls de forma exagerada, quasi neuròtica.
diàleg de l'informant
Es diu dels que es fixen en tot, que són calculadors i als quals no no els cau un duro a terra... 
MCGM

cossi

cossi (font:toponimiamallorca)
[kósi] subst. m. 1. Recipient gran de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada.
cast. cuezo. 
2. Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva.
ETIM.: segons Meyer-Lübke, d'una forma llatina *cŏcia, variant vulgar de cŏchlĕa, ‘closca de mol·lusc’. L'evolució fonética no acaba d'esser clara, ja que el representant normal de cocia seria cossa; la persistència de la i posttònica és estranya, com també el canvi de gènere. Sembla més probable que cossi vingui d'una forma llatina *caucĕu, derivada de caucu, ‘vas’. (DCVB)
d'origen incert, possiblement d'una base preromana indoeuropea *koukeiós 'cubell, dipòsit', reduïda en romànic a *cocceiu. (GDLC)
diàleg dels informants
–Un cossi és una safa molt gran i alta.
–Més alta que un llibrell.
ACP, MCGM, PSM

endenyar (2)

[andeɲáɾ] endanyar v. tr. i pron. Infectar, produir inflamació; irritar-se una ferida o un colp per infecció o altre trastorn.
ex. Té la ferida tota endenyada. El portem al metge?
cast. inflamar(se), irritar(se), infectar(se)
ETIM.: de danyar (del ll. damnare 'porvocar pèrdua o fer detriment'), amb el prefix en- per creuament de endenyar (< indĭgnare) amb endanyar (< damnare) fins a arribar a la homofonia.
XL, RM