cossi

cossi (font:toponimiamallorca)

[kósi] subst. m. 1. Recipient gran de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada.

cast. cuezo. 

2. Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva.

ETIM.: segons Meyer-Lübke, d'una forma llatina *cŏcia, variant vulgar de cŏchlĕa, ‘closca de mol·lusc’. L'evolució fonética no acaba d'esser clara, ja que el representant normal de cocia seria cossa; la persistència de la i posttònica és estranya, com també el canvi de gènere. Sembla més probable que cossi vingui d'una forma llatina *caucĕu, derivada de caucu, ‘vas’. (DCVB)

d'origen incert, possiblement d'una base preromana indoeuropea *koukeiós 'cubell, dipòsit', reduïda en romànic a *cocceiu. (GDLC)

diàleg dels informants

–Un cossi és una safa molt gran i alta.
–Més alta que un llibrell.

ACP, MCGM, PSM