[ʧáfaʧáɾkos] subst. m. i f. Persona amb sentit de la realitat deficient, fantasiosa, donada a projectes escabellats o inconsistents; fracassat.
ex: Si penses que et faràs ric ent-li cas… No veus que és un xafa-xarcos!
ETIM: de xafar, del cast. chafar 'trepitjar', i de xarco del castellà charco 'toll, bassa'. [ʧaf-], l'onomatopeia de l'esclafament i l'al·literació amb [ʧáɾ-] li dona una força expressiva particular pel que fa a la vanitat de caminar per les basses.
vegeu bufa-rotllos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada