desori

[dezɔ́ɾi] subst. m. Desordre, confusió; estat de desordre, confusió i de gran anormalitat produït per una desgràcia, una pèrdua, una tribulació inesperada… en què no hi ha manera d'entendre's, en què cadascú tira pel seu costat, en què en què molts criden, o ploren, o s'insulten o esvalote, o mouen gatzara, etc. 

ex: Quin desori quan va arribar la Guàrdia civil a sa casa! 
cast. desconcierto, zipizape, zaragata

ETIM.: der. de odi i el prefix privatiu des-, afegit vulgarment a mots que ja no es veien negatius (cf. desenemic, desgastar), i canvi de d en r per dissimilació de la primera d.

JMN

Quedar-se amb la tonadeta

loc. verbal positiva (o negativa, amb el adverbi de negació no): assabentar-se, acceptar, comprendre, entendre. 

ex: No t'has quedat en la *tonaeta (no m'has comprés).

Amb la referència musical a la tonada (melodia). 

VCP

Més calent que el tio…

Més calent que el tio de la tela.

Més calent que el tio de la tissa.

loc. adv. molt lexicalitzades que només permeten conjectures pel que en fa a l'origen. Poden molt bé referir-se a l'estat d'enuig (expressat per l'ús col·loquial d'estar calent, és a dir en un estat avançat de còlera que deixa entreveure l'agressivitat) de personatges masculins majors (*tio) coneguts pels referents 'de la tela' i 'de la tissa'. Els personatges esmentats s'han perdut de la memòria dels usuaris de les expressions.

És possible tanmateix que la confusió *tio / tió (vegeu tió) permeta una interpretació més per analogia metafòrica: la comparança amb la incandescència de la brasa del tió de productes com ara la tela o el guix –*tissa).

diàleg dels informants:

–També està l'expressió, quan a encolerir-se, "més calent que el tio la tissa". 

–Jo crec que això de tio deu ser tió, o tronc de llenya (una paraula molt viva a Catalunya sobretot com a figura representativa de nadal). 

–El que no acabe d'entrevore és el tema de la *tissa quin origen pot tindre. 

LLN, APM, MCGM

enfebrar-se

[aɱfeβɾáɾse] enfebrosir-se v. tr. i refl. 1. Agafar febre, patir de febre.

ex: La mare s'ha tornat a enfebrar esta nit passada.

cast. enfebrecerse. 

2. Alterar-se profundament; encolerir-se, enfadar-se molt.

ex: Només de pensar què està fent-li m'enfebre.

Etim.: derivat de febre.

MCGM, APM

encarnissar-se

[aŋkaɾnisáɾse] acarnissar-se, aferrissar-se v. pron. 1. Mossegar algú amb força tot i perdent el control.

ex: S'havia encarnissat de tal forma que no hi havia qui li fera obrir la boca.

2. Fer-se cruel, obrar amb crueltat contra algú.

ex: És tan antipàtica que no puc, quan parle, deixar d'encarnissar-ne *en ella.

cast. encarnizarse. 

ETIM.: format amb l'arrel carn, el prefix en- que expressa acció sobre alguna cosa i amb l'infix -iss- que expressa tensió o força mantinguda. Cal considerar la pèrdua d'autodomini, l'embogiment, que provoca l'agressivitat efectuada sobre els sers vius sobretot si hi ha visió de la sang.

diàleg dels informants: 
–Després d'encangrenar-se [amb alguna persona], "encarnissar-se" amb la persona que t'ha encangrenat. Posar-se les botes "balafiant" d'ella!
–Encarnissar-se: no tindre mesura.
PSM, APM

*aixuar

[aʃuáɾ] o [aʃwáɾ] aixovar subst. m. El conjunt de roba d'ús personal i d'ús comú de la casa, que la dona aporta al matrimoni. 

ex: A punt de casar-te i encara no has *bordat *l'aixuar!

cast. ajuar.

ETIM.: de l'àrab aš-šuwâr (ax-xuwár) ‘el dot: Quantitat en diners o en robes i altres béns, que la dona –o l'home– aporta al matrimoni’. 

JC, MTC

*eixuar

[aʃuáɾ] eixugar v. 1. torcar tr. i pron. Assecar (una cosa banyada o humida) passant-hi alguna cosa que se n'emporte la humitat  o el líquid que la cobreix. 

ex: *Eixua't ara mateix eixa suor!. 

cast. secar, enjugar.

2. intr. i pron. Assecar (una cosa banyada o humida) fent que s'evapore l'aigua que la recobreix o que l'amara.

cast. secarse.

ex: Posa les sabates prop de l'estufa i *s'eixuaran.

ETIM.: del llatí tardà exsūcare 'deixar sense suc', derivat de sucus 'suc; saba de les plantes; líquid del cos humà o dels animals'.

JC

Fia't només de…

Fia't només de qui tinga la palma de la mà peluda.

Consell i dita que expressa desconfiança extrema. Equival a l'expressió No et fies mai de ningú.

NLL

vencillada

[vensiʎá] revinclada subst. f. Torsió forçada i violenta d'una articulació.
ex: El pobre home va pegar una vencillada quan estava pujant al cotxe.
ETIM.: de vencill (amb el sufix -ada, que expressa acció) del llatí vulgar *vĭncicŭlum, alteració del llatí clàssic vĭncŭlum 'lligam', derivat de vĭncīre 'lligar', que va influir en aquell; del significat de 'lligar' es passà al de 'tòrcer, doblegar'. 
vegeu girada de peu 
RM