*avon

[avón] vulgarisme on, a on adv. de lloc, indica la situació o la direcció del moviment.

ex: A saber *avon la trobaràs.

cast. donde, adonde, en donde. 

a. Precedit de la preposició de, indica el lloc d'on procedeix el moviment.

ex: *D'avon vens a estes hores?

cast. de donde

b. Precedit de la preposició per, el lloc a través del qual o al llarg del qual es realitza el moviment.

ex: Passa *per avon *vullgues.

ETIM.: del llatí ŭnde, amb la preposició ad que en el llatí clàssic tenia el significat de 'lloc de procedència o la cosa que origina un fet', però que en el llatí vulgar i tardà anà prenent els usos i accepcions descrites. 
hipòtesi:
El rebuig d'unir sons vocàlics amb punts i modes d'articulació que no semblaven ser adients va generar a la parla vulgar el so atàvic labiodental [v].

enconar

[aŋkonáɾ] v. tr. i pron.  Irritar, estar molt encès de malícia; prendre mania de forma obsessiva. 

ex: Es va enconar *en aquell xiquet i no el deixava viure.

cast. enconar. 

ETIM.: pres del mateix verb cast. enconar del llat. inquināre, tacar, contaminar, corrompre, en llat. vulg. 'aviciar'. 
diàleg dels informants:

–L'expressió d'enconar jo sempre l'he relacionada amb la intenció de dir que una persona ha pres una voluntat certament obsessiva per alguna cosa o per algú. 
–*anconat és una persona amb una obsessió que pot tornar-se patològica:. Neruròtic obsessiu, monomania (com la poesia de El corb de Poe).

APM, FMB, JNG

Com tinc el monyet rullet…

Tan xicotet que sóc, i tinc el monyet rullet, si em diuen a qui semble, jo diré que al Jesuset.

Tan xicoteta que sóc i tinc el cabell rullet, si em pregunten a qui semble jo diré que a Jesuset.

Durant les festes del carrer del Ninyo, a mitjans del segle passat, mon pare em contava que va dir el verset,  un verset que després he oït a moltes cases d'Oliva entre els més menuts. 

MASF, MCGM

Nota: El nom complet del carrer és del Niño Jesús de Praga, que és una imatge devocional pròpia de l'orde dels Carmelitans Descalços.

Festes del Carrer Ninyo, anys 50 (font: Oliva, història fotogràfica)

De gaidó

[deɣaјðó] loc. adv. de gairó, de gairell, de garrell, de caire Obliquament, de costat, tort. 

Ex: No veus ue la biga està de gaidó?

cast. de soslayo, de lado, de canto, sesgadamente..

ETIM.: la més ant. formada amb el substantiu gaidó 'palanca basculant d'una poalanca (cast: cigüeñal)', de l'àr. valencià ġaiḍûn.
Una cosa està "de gaidó" vol dir que està torta.
VCP