diumenge, 20 de maig del 2012

Tindre mans de segó

loc. verbal Referida a la falta de destresa o d'habilitat manual.
ex: Té mans de segó! És agarrar un plat i… a terra!
Per analogia a la falta de consistència de les pallorfes (pellorfes) de segó. 
vegeu segó (1)

segó (2)

pa de *segó (font: Viquipèdia)
[seɣó] sègol, ségle subst. m. Planta herbàcia gramínia anual, semblant al blat, però de qualitat inferior; (Secale cereale), de canya d'un metre fins en dos, de fulles linears, primes i planes i d'espiga llarga, que constitueix un cereal molt apte per a la muntanya.
cast. centeno.
ETIM: del llatí secăle, mat. sign.
A Oliva se solen confondre sègol i segó sobretot quan es fa referència al pa. El pa negre i el de segó (integral) solien rebre el genèric 'pa de segó' i es recorda com senyal d'alimentació de baixa qualitat pròpia del temps de la fam.
camp de sègol (font: Viquipèdia) 

segó (1)

segó (font: Viquipèdia)
[seɣó] subst. m. Conjunt de pells mòltes dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta o de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals.
cast. salvado
ETIM: d'origen discutit, molt probablement del llatí secŭndu, ‘segon’ (per ser resultat de la segona porgadura del gra o d'una segona mòlta).