divendres, 3 de juny del 2011

Tonadeta de joc per a nadons (4)

Maneta morta,
que res t´importa,
barral de vi,
pega'm ací.
PSM

Tonadeta de joc per a nadons (3)

Palmes i palmes,
figues i castanyes,
ametles i torró,
per a (nom del xiquet/a) són.
MLC
Variant:
Palmes, palmetes,
figues i castanyetes,
arrop i torró,
que per al meu xic són.

enllobir

[anʎoβíɾ]  v. tr. i pron. allobir Estar o reaccionar amb força verbal o física; llançar-se al damunt d'algú amb molta ràbia o amb molta violència.
Ex: Se li va enllobir de manera que feia por...
Ex: Van tenir una discussió i estaven enllobits.
ETIM.: format sobre el llatí lŭpu 'llop'. Hipòtesi: *inlupire. Caldria documentar-la tot i que es troba recollit al DOP de l'AVL, sense definir.
RM, XL

veu de canonge

Expressa la força de la veu; la profunditat de la veu d'algú en els tons baixos, sobretot.
Ex: Quina veu de canonge té des de que que s'ha fet major.
Fa referència a la força i a la profunditat del cant del clergat als oficis de les seus catedrals i basilicals.

Cançó de les festejadores

La quadrilla de les que no piquen,
diumenge vesprà van a passejar
i quan antes d'aplegar al «Paseo»
se fan en parelles pa poder xarrar...
I al rato que passegen
s'entropessen en la gent
mirant davant i darrere
si s'acosta un xavalet...
I al vore que no se n'acosten
se passen l'abrigo i a casa se'n van.
I entonces el cap de quadrilla els diu:
Perquè aprofita el pintar-vos tant?
Salta «Coll de gavilà»,
girant-se cap al «Civil»:
Crida a «Cara de tallat».
Anem-o-ne per ací!..
I anant-se'n cap a casa
se conten les veritats.
La una li diu a l'altra:
A mi no me´n pica cap!
MAFS

Jo tinc una marjaleta en Piles…

Jo tinc una marjaleta en Piles
tota rodejada de parres
i en mig una figuereta
i una solcaeta de faves...
MAFS

Ja t’ho he dit massa voltes…

Ja t’ho he dit massa voltes
que no m’entres pel corral
que tinc les gallines lloques
i que mespantes el gall.
MAFS

Si volen saber senyores…

Si volen saber senyores
en el poble d´Oliva lo que ha passat:
Sardinero i Merdero
han anat a la imprenta i no han pagat!
Sardinero i Merdero
demaneu diners al pare,
i quan aneu a la impremta
no s´escarbeu les butxaques!
MAFS

torrut

[torút] torruda (f). adj. Propi d'una persona major desagradable. cabuda, amb mal geni, que es queixa de tot.
ETIM.: d'origen incert. Hipotesis:
a) Pres del llatí terrēor, 'que provoca terror'.
b) De l'occità tordut 'tort'.
Lou cami fuguèt loung, engrunat é malaïsit, éro coumplétament tordut, ambé roucaillos pertout, més finolament lou Ségnur arriba en bisto de l'entrado dé la bordo dé la maïchanto bèstio.
Tanmateix no ens convencen.
Diàlegs dels informants:
Uelo torrut, és tracta d´un uelo que va a la seua, cabut, fa uelades.
 Li ho diem quan és "cascarràbies", té mal geni i no és agradable.
– També ho diem a una persona jove que té reaccions i comportament propis de majors.
– O una uela torruda (les que sempre s'estan queixant de tot).
– Els xiquets escarníem a cualsevol uelo amb la cançoneta.... uelo torrut, uelo torrut...
RM, CMN, PSM, MCGM

magret

[magɾét] subst. m. agret. Planta de l'espècie Oxalis pes-caprae.
Una particularitat d'aquesta planteta que tant de colorit dóna al nostre terme, a l'hivern sobretot, és que es reprodueix de forma vegetativa (asexual), és a dir, no és capaç de produir llavor ja que no s'hi troben els seus pol·linitzadors específics al nostre territori, és al·lòctona.
JC
magret

serreig

[seréʧ] subst. m. Planta gramínia de les espècies Setaria viridis i Setaria verticillata, de panícula molt densa, espiciforme, de vegades un poc interrompuda a la part inferior, amb setes cobertes de denticles dirigits cap avall, que s’adhereix fortament a la roba, freqüent en horts i en herbassars ruderals.
cat. or. xereix aferradís; panissola, setària, xereix, xerrell
ETIM.: incerta, potser d'un llat. *cirrellum, dimin. de cirrus 'rínxol'
serreig