divendres, 1 de juliol del 2016

Estàs poc bo!

Expressió exclamativa que expressa desaprovació, recriminació, indignació, malhumor… per actituds, opinions o paraules de l'interlocutor o d'altres que són considerades com de poc trellat, poc realistes o equivocades.
  • 'estar' es conjuga sempre en present d'indicatiu, fins i tot en 1a persona del singular amb intenció autocrítica.
  • 'poc bo' denota manca  de –poca– salut mental, de pèrdua del sentit de la realitat, d'informació…
  • L'entonació sol fer-se amb indignació, amb resignació o amb ironia.
ex.: Estic poc bo! He deixat la clau al pany.
Estàs poc bona! Creus que ningú sabrà què ha fet.
Està poc bo! Les coses no es fan d'eixa forma.
Encara vos fieu d'ell? Esteu poc bones!
Expressió sinònima lligada a la immaduresa psíquica o al desequilibri del referent: Estàs poc ben acabat!
Diàleg de l'informant:
"Estàs poc bo..." "Estàs poc ben acabat..." Quin poder evocador més potent tenen estes paraules; com em transporten als estius del camí de l'Aigua Blanca... 
JM

A qui es burla, el dimoni li furga

Dita que expressa, entre altres coses, la censura moral de la burla, per ser una manca de caritat, i les conseqüències que se'n solen derivar.
De vegades el resultat sol ser-ne immediat i físic (com ara caure un bac).

En vida teua!

loc. fraseològica de resposta a expressions de bon desig o a felicitacions. Expressa la voluntat, per bona educació, de compartir-ne el benefici amb l'interlocutor.
ex.
–Que ho *disfrutes amb salut!
–En vida teua!, o
–L'enhorabona!
–En vida seua!
Diàleg dels informants
–Ja no ho recorde bé però em sona que quan a algú se li donava l'enhorabona, el felicitat responia educadament amb un "en vida teua" (o "en vida seua" si es dirigia a una persona de més edat). ¿Vos ve a la memòria amb més detall açò que vos conte?
–Què ho disfrutes amb Salut. Resp: en vida teua.
JM, JSO

brial

[bɾiál] 1. substm. Peça de roba interior femenina consistent en una falda de tela blanca.
cast. enaguas.
2. Falda comuna que les dones duen per dins de casa.
ETIM.: de l'ant. blial, d'origen occità, l'origen del qual sembla ser una forma *blidalt, de procedència desconeguda 
TPC