Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA P. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLETRA P. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de desembre del 2017

pirma

pirma
[píɾma] pilma subs. f. Emplastre medicinal confortant. 
ex. Està desllomat, pobret. Posa-li una pirma.
cast. bizma, emplasto, cataplasma, parche. 
Etim. del gr. ἐπίθεμα (llatí epithĕma), 'apòsit'. 
Documentat amb la grafia 'pirma' al Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig. 
RCN

dilluns, 26 de juny del 2017

Pel món, com Miquela

Locució contextualitzada. Expressa el fet o la voluntat d'anar-se'n, de desaparéixer, d'abandonar l'entorn familiar. Miquela (a hores d'ara no sabem qui és) ho va fer en algun moment de la història local i n'és punt de referència.
Ex. Ja estic farta de que em tracteu com si fóra l'últim pet de l'orgue. Un dia d'estos me n'aniré pel món, com Miquela!

dijous, 5 de maig del 2016

Portar bastó

locució verbal rebre Rebre un castic físic. Se sol emprar sobretot per tal d'amenaçar o de descriure l'acció.
ex. Si no creus, portaràs bastó!
Formes secundàries: dur bastó, portar vara, dur vara.

dimarts, 25 d’agost del 2015

Paréixer Camilo

locució verbal Portar, algú, uns pantalons amb els camals molt curts, per damunt dels calcetins, mostrant-los (o mostrant els turmells). 
Per analogia d'algú del poble –segurament un beneit o ximple– que els duia de forma tan ostensible.
Nota
Les expressions amb referència a persones concretes solen mantenir la referència directa mentre viu la generació del subjecte esmentat. En una fase posterior passen a ser genèriques lligades a la imatge mental que s'hi associa. Finalment solen perdre força i desapareixen de la parla.
L'autor alcoià Josep Tormo Colomina, tot i que en el sentit de 'beneït' o 'curt d'enteniment' el recull (Paréixer Camilo el Xona) a "Origen dels modismes antroponímics alcoians" Societat d'Onomàstica, p. 1182.

dilluns, 24 de febrer del 2014

puntelló

[punteʎó] subst. m. Colp donat amb la punta del peu. 
ex: El puntelló li va deixar una bona blaüra! 
cast. puntillón, puntapié. 
ETIM.: del llatí pŭncta 'extrem', amb els dos sufixos diminutius -ell i -ó
Diàleg de l'informant: 
Abans els xiquets pegàvem puntellons: no és el mateix que donar una patà. El puntelló és amb la punta de la sabata; si pegues un puntelló a la canyella d'algú el deixes ben coent. Els que jugueu bé al baló enteneu perfectament la diferència entre un puntelló i una patà, eh que sí? 
JM

dimecres, 31 de juliol del 2013

Déu provirà

loc. interjectiva exclamativa. Equivalent a la forma normativa 'Tant de bo!' i a 'Si Déu vol!'. ex. Ja m'agradaria a mi! Déu provirà! 
cast. ¡Ojalá! ¡Si Dios quiere! ¡Dios lo quiera! 
loc. desiderativa 
ex. Tu, fes-ho bé i en acabant Déu provirà. 
cast. Dios proveerá, Dios dirá
ETIM.: de proveir > *provir, del ll. provĭdēre 'atendre a, procurar allò que hom necessita, resoldre' Remet a l'atenció que Déu (la divina providència) posa a atendre allò que li correspon a l'home segons el seu pla i segons els mèrits d'aquest. 
NOTA. La forma ojalà [oχalá] – de l'àrab hispànic (l)aw šá lláh, 'si Déu vol' ha anat implantant-se amb força per influència del cast. tot i que el rastre de la incorporació recent es troba en la forma peculiar d'articular-la d'algunes persones no alfabetitzades en castellà que en feien *ocala [okála]. Cal reordar el rebuig del sistema fonètic de la nostra llengua als sons castellans [χ] –interpretat com [k]– i [θ] –interpretat com [s]–.
diàleg de l'informant 
Déu provirà. Expressió que fa entendre que el Nostre Senyor, en una situació mala, no deixarà que es compliquen les coses. 
AST

dissabte, 27 de juliol del 2013

Per un foradet

[peɾ un foɾaét] loc. adv. de mode o instrument De forma amagada; en absència; en el futur.
ex. Ja m'agradaria vore't per un foradet quan sigues mare, a vore si penses com ara.
Sol introduir-se amb el verb agradar en condicional i verbs com ara vore, mirar, guaitar… en infinitu. Expressa amb ironia el desig de comprovar la sinceritat d'assercions o la mutabilitat –suposable– d'actuacions i d'actituds.

dijous, 16 de maig del 2013

podrimer

[poðɾiméɾ] podrimener subst. m. 1. Conjunt de coses podrides, corrompudes, brutes (en sentit material i moral). 
ex. El món de la política és un podrimer! 
2. Lloc on es troben o on estan dipositades aquestes coses. 
ex. La pallissa estava feta un podrimer. 
cast. pudridero, cochambrería, sentina, estercolero. 
ETIM.: der. d'un ll. vg. *putrīmen, -īnis, alteració del ll. putrēdo, -ĭnis 'putrefacció, corrupció', der. de putrēre 'podrir'.

divendres, 26 d’abril del 2013

puderna

[puðέ̞ɾna] pudentor subst. f. Mala olor intensa, olor que fa fàstic. 
ex. I allí hi havia un gat mort. Quina puderna!
cast. hedor 
ETIM.: intenssiu de pudor (del llatí putōre) amb un sufix intenssiu llati -erna.
MCGM

dissabte, 20 d’abril del 2013

pixapolit

[piʃapolít] subst. m. Home molt tocat i posat, d'aparença efeminada.
cast. barbilindo, pisaverde.
ETIM.: de la 3a pers. sing. pres. ind. del verb pixar i de polit 'depurat, pulcre, refinat'
Antic malnom d'Oliva

Papa, nona…

Papa, nona i gos fartó.
ex. Eixe? Què pots esperar d'eixe? Ell… Papa, nona i gos fartó.
Frase feta per qualificar algú com no gens actiu, pereós, amb no gens d'iniciativa, amb una actitut burgesa a l'estil de la dita És l'ofici del burgés menjar, jaure i no fer res.
CMN

diumenge, 25 de novembre del 2012

parpalla

parpalla (1)
[paɾpáʎa] parpella, palpebra 1. Cadascun dels dos vels musculomembranosos movibles amb què podem cobrir o descobrir a voluntat el globus de l'ull.
ex: Au! A tancar les parpalles i a dormir!
2. Pestanya; sèrie de pèls rígids i sedosos que naixen a la vora de cada palpebra; cadascun dels pèls.
ex: Tenia uns ulls molt bonicos i unes parpalles molt llargues.
cast. párpado.
ETIM: del llatí palpĕtra, variant del llatí clàssic palpĕbra, amb canvi [l] > [ɾ] i alternància vocàlica [e] > [a].
parpalla (2)

dissabte, 24 de novembre del 2012

pixorro

[piʃóro] penis subst. m. Membre viril, en llenguatge grosser.
ex: Tenia un bon pixorro.
ETIM: d'un radical onomatopeic piʃ- que remet al soroll que fa l'orina en brollar, amb el sufix despectiu -rro.

perpetual

[peɾpetuál] adj. En referència a persones romanceres i comboiants.
ETIM: pres del llatí perpetuāle, perpetu
JM

dimarts, 31 de juliol del 2012

penquera

[peŋkéɾa] subst. f. Carxofera Cynara scolymus.  
ETIM: derivat de penca.
vegeu penca
penquera

penca

penques
[péŋka] subst. f. 1. Nom aplicat a les fulles, tiges, branques o pecíols grossos i carnosos de certes plantes; la part més carnosa de la fulla de certes plantes, adherida o més pròxima al tronc.
cast. penca.
2. Fulla de card, fulla d’una penquera o carxofer bord Cynara scolymus; fulla bulbosa de la carxofera.
cast.: cardo
3. Tira ampla i relativament gruixuda que hom treu d'alguna cosa. Una penca de cansalada; part llarga i ampla de l'abadejo quan es ven. 
ETIM.: d'origen incert, potser d'un primitiu fulla pe(d)enca, derivació de pes, pedis 'peu', ja que les penques solen sortir directament del peu; o del llatí *penĭca, ‘coa’, derivat de penis, segons G. de Diego.
NOTA: La penca és un ingredient molt emprat a la gastronomia d'Oliva: amb l'arròs caldós, amb l'arròs al forn, amb els fideus, en salmorra…
vegeu penquera

diumenge, 22 de juliol del 2012

pebrerera

[peβɾeɾéɾa] pimentonera, pebrera, pebrer, pebroter substf. Planta solanàcia Capsicum annuum el fruit de la qual és la pebrera.
cast. pimentera, pimentero.
ETIM: de pebrera, que, com que ja porta el sufix -era (que significa 'orígen' o 'conjunt de') lexicalitzat, el torna a repetir.
vegeu pebrera
pebrerera

dijous, 19 de juliol del 2012

pebrera

[peβɾéɾa] subst. f. 1. Pebrer, planta que fa els pebres (sentit original).
cast. pimentero
pimentó, pebre, pebrot, bajoca 2. Fruit de la pebrerera, planta solanàcia del gènere Capsicum; l'espècie més coneguda és el Capsicum annuum, els fruits de la qual són allargats i de color roig o verd, i blanc quan no són ben madurs.
ex: Mare! Faràs pebreres en *samorra?
cast. pimiento, ají.
3. fig. Nas gros. 
ex: Quina pebrera tenia! Te'n recordes d'això?
4. Recipient destinat a tindre-hi el pebre o pólvora de condiment.
cast. pimentera.
malnom d'Oliva
ETIM: del llatí pĭpĕre, fruit de diferents plantes piperàcies orientals del gènere Piper, generalment de gust picant, que s'importava en l'edat mitjana i servia com a condiment i en aplicacions medicinals. El sufix -era és la marca del sentit original, que expressa conjunt de.
NOTA: La cuina d'Oliva l'empra en tota una gama de plats: les pebreres farcides, l'espencat, en salmorra, a les coques, a la paella…
vegeu pebrerera, morrongo
pebreres

dimarts, 19 de juny del 2012

pigota

[piɣɔ̞́ta] subst. f1verola Malaltia infecciosa contagiosa i a voltes mortal,  caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables; pigota negra: la classe més maligna d'esta malaltia. Actualment es considera extingida.
cast. viruela.
ex: La pigota li va deixar la cara ratada.
2varicel·la pigota borda: varietat benigna de la dita malaltia, en la qual les pústules són escasses i deixen pocs senyals.
ex: Si té la pigota borda, no el deixes anar a escola.
cast. varicela, viruelas locas.
3. per ext. Marca redona deixada per la vacunació.
ex: Encara tenia al muscle una pigota.
4. per ext. Malalties semblants en animals i plantes.
ETIM.: derivat de piga.

diumenge, 3 de juny del 2012

propaganda

propaganda
[pɾopaɣánda] publicitat subst. f. 1. Manera d'influir en l'opinió pública a fi d'aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, comercials, etc. 
ex: No cal que em faces tanta propaganda que ja m'has convençut!
2 Mitjans (impresos, dibuixos, cartells, etc.) que serveixen per a propagar una cosa.
ex: Només entrar a ca la Malonda hi havia una propaganda de sabó.
ETIM: del llatí propaganda 'allò que ha de ser propagat, que ha de propagar-se', participi de futur passiu, n. pl. de propagare 'propagar', pres concretament de l'expressió Congregatio de propaganda fide, ‘congregació per a propagar la fe’.