vinatxa

[vináʧa] vinassa subst, f 1. Vi fort; vi de mala qualitat; vi picat. 
ex.: No entenc com pots beure eixa vinatxa. És horrible!
cast. vinazo. 
2. Solatge del vi, dins el cup o dins la bóta. 
cast. heces, lías. 
3. Vi últim que es trau d'una bóta, espés i fort, a causa dels solatges.  
4. Conjunt de rapa, pell i pinyolí dels grans de raïm premsats 
cast. casca, orujo. 
5. Suc extret de la brisa premsada i que es barreja amb sucre, melassa o esperit perquè tinga més força.
cast. vinaza. 
ETIM.: del llatí vīnacĕa, ‘coses de vi’, potser a través de l'italià vinaccia.

puntelló

[punteʎó] subst. m. Colp donat amb la punta del peu. 

ex: El puntelló li va deixar una bona blaüra! 

cast. puntillón, puntapié. 

ETIM.: del llatí pŭncta 'extrem', amb els dos sufixos diminutius -ell i -ó. 

Diàleg de l'informant: 

Abans els xiquets pegàvem puntellons: no és el mateix que donar una patà. El puntelló és amb la punta de la sabata; si pegues un puntelló a la canyella d'algú el deixes ben coent. Els que jugueu bé al baló enteneu perfectament la diferència entre un puntelló i una patà, eh que sí? 

JM

*fanguero

[faŋgéɾo] fangar, fanguer subst. m. Lloc ple de fang.
ex: Només plovia aquells carrers es *feen tot un *fanguero.
cast. barrizal
ETIM.: del germ. fani 'pantà, fang', amb terminació en -g per influència romànica.

badívol

[baðívoɫ] badívola (f) [baðívoɫa] adj. 1. Buit;  desocupat.

ex. Han deixat el pati badívol: demà començaran els obrers a fer els fonaments.

cast. baldío

2. Espaiós; que té molt de lloc buit. 

cast. despejado, espacioso

ex. Dalt la cambra han arrimat els *trastos i s'ha quedat tot badívol.

ETIM.: derivat de badiu, de l'àrab bāṭil ‘inútil’, més el sufix -ol, 'amb aspecte, aparença' (cf. mengívol)

diàleg de l'informant:

Ho he escoltat quan es tracta d'un espai sense cap cosa.

JM