ensobinar

[ansoβináɾ] v. Posar de sobines –en posició horitzontal, mirant cap al cel–, ajagut d'esquena.

ex. Com tornes a faltar-me al respecte, te'n pegue una que t'ensobine.

cast. tumbar de espaldas

Etim.: de la forma femenina de sobí (del llatí supīnu, mat. sign.).

minso

[mínso] adj. m. i f. Que té poca grossària i consistència; escàs, exigu.

cast. endeble, desmedrado.

Etim.: incerta, probablement resultat d'un creuament de manso i míser.

comentari de l'informant

He escoltat moltes vegades la paraula "minso", eixe meló està minso.

MGJ

sentit

[sentít] sentida 1. ser sentit adj. Molt sensible als reprotxes, a les reprensions, a les desconsideracions.

cast. quisquilloso, sentido.

 Ex. És tan sentit que de no res es posa a plorar.

2. estar sentit adj. Fort de tast, molt condimentat o salat.

Ex. Allò ni hi havia qui s'ho menjara de tant sentit com estava.

Etim.: del part. pass. de sentir, substantivat.

Pel món, com Miquela

Locució contextualitzada. Expressa el fet o la voluntat d'anar-se'n, de desaparéixer, d'abandonar l'entorn familiar. Miquela (a hores d'ara no sabem qui és) ho va fer en algun moment de la història local i n'és punt de referència.

Ex. Ja estic farta de que em tracteu com si fóra l'últim pet de l'orgue. Un dia d'estos me n'aniré pel món, com Miquela!

Estàs poc bo!

Expressió exclamativa que expressa desaprovació, recriminació, indignació, malhumor… per actituds, opinions o paraules de l'interlocutor o d'altres que són considerades com de poc trellat, poc realistes o equivocades.

• 'estar' es conjuga sempre en present d'indicatiu, fins i tot en 1a persona del singular amb intenció autocrítica.
• 'poc bo' denota manca  de –poca– salut mental, de pèrdua del sentit de la realitat, d'informació…
• L'entonació sol fer-se amb indignació, amb resignació o amb ironia.

ex.: Estic poc bo! He deixat la clau al pany.
Estàs poc bona! Creus que ningú sabrà què ha fet.
Està poc bo! Les coses no es fan d'eixa forma.
Encara vos fieu d'ell? Esteu poc bones!
Expressió sinònima lligada a la immaduresa psíquica o al desequilibri del referent: Estàs poc ben acabat!

Diàleg de l'informant:

"Estàs poc bo..." "Estàs poc ben acabat..." Quin poder evocador més potent tenen estes paraules; com em transporten als estius del camí de l'Aigua Blanca... 

JM

En vida teua!

loc. fraseològica de resposta a expressions de bon desig o a felicitacions. Expressa la voluntat, per bona educació, de compartir-ne el benefici amb l'interlocutor.

ex.

–Que ho *disfrutes amb salut!

–En vida teua!, o

–L'enhorabona!

–En vida seua!

Diàleg dels informants

–Ja no ho recorde bé però em sona que quan a algú se li donava l'enhorabona, el felicitat responia educadament amb un "en vida teua" (o "en vida seua" si es dirigia a una persona de més edat). ¿Vos ve a la memòria amb més detall açò que vos conte?

–Què ho disfrutes amb Salut. Resp: en vida teua.

JM, JSO

Toca!

[tɔ́ka] interjecció exclamativa polivalent pròpia de la conversa informal; segons l'entonació i el context comunicatiu s'empra per a expressar alegria, entusiasme, incredulitat…; també expressa una invitació al moviment o al desplaçament. 

ex.: –Toca! Ja ha arribat! 

–Toca! Vols prendre'm el pèl!

–Toca, toca! Que ja són les dotze! 

Locucions sinònimes: Gràcies a Déu! Encara sort! Tant debò! No és seriós! No m'ho crec!; Ràpid! Afanya't! Anem! 

ETIM.: Imperatiu del verb tocar, d'origen onomatopeic (tokk), possiblement existent ja en el ll. vg. (*toccare), al·lusiu al so de qualsevol objecte batut, colpejat.

Portar bastó

locució verbal rebre Rebre un castic físic. Se sol emprar sobretot per tal d'amenaçar o de descriure l'acció.
ex. Si no creus, portaràs bastó!
Formes secundàries: dur bastó, portar vara, dur vara.

Mé!

interjecció exclamativa Expressa un sentiment fort de sorpresa, d'admiració…
ex. Mé! Quin cotxe més gran!
Forma secundària: Mi!
cast. vaya
ETIM. Probablement, de mira!

Paréixer Camilo

locució verbal Portar, algú, uns pantalons amb els camals molt curts, per damunt dels calcetins, mostrant-los (o mostrant els turmells). 

Per analogia d'algú del poble –segurament un beneit o ximple– que els duia de forma tan ostensible.

Nota: 

Les expressions amb referència a persones concretes solen mantenir la referència directa mentre viu la generació del subjecte esmentat. En una fase posterior passen a ser genèriques lligades a la imatge mental que s'hi associa. Finalment solen perdre força i desapareixen de la parla.

L'autor alcoià Josep Tormo Colomina, tot i que en el sentit de 'beneït' o 'curt d'enteniment' el recull (Paréixer Camilo el Xona) a "Origen dels modismes antroponímics alcoians" Societat d'Onomàstica, p. 1182.

Hi vore's

[ivóɾes] loc. verbal en sentit absolut 1. veure-hi Capacitat de percebre amb els ulls, amb el sentit de la vista, posseir el sentit de la vista. La forma negativa expressa la manca de capacitat visual externa (per falta de llum) o funcional (per pèrdua del sentit).

ex. Ara que m'han posat ulleres, m'hi veig millor.

2. veure-s'hi Haver-hi claror suficient.  

ex. Encén la llum, que no m'hi veig!

ETIM.: el nucli vore (veure), des del ll. vĭdēre (mat. sign.) amb el pronom personal adverbial hi (resultat  de la concurrència en el llatí vulgar i d'una fusió entre els adverbis de lloc ll. ĭbī 'aquí; allí' i el ll. hīc 'ací'), reforçada amb el pronom reflexiu se (s'hi, m'hi, etc.). Expressa la visió en un lloc en referència al que percep.

FMB

Estar arrossinat

loc. verbal de mode. Fer les coses, actuar, comportar-se impetuosament i de forma irracional.

ex. Mira que està arrossinat! Quin trellat vols traure d'ell?

L'expressió forma part del camp semàntic dels comportaments humans que acosten l'home a l'animalitat brutal, com ara la matxera (als muls) o la burrera (als ases). Naix en un món rural que té mostres diàries del comportament de les cavalleries.

diàleg de l'informant

Està "arrossinat", fa coses de rossí. 

MCGM

Comptar-li els pèls al rossí...

Comptar-li els pèls al rossí mentre va al trot.

expr. irònica emprada per qualificar  una persona que atén als detalls de forma exagerada, quasi neuròtica.

diàleg de l'informant

Es diu dels que es fixen en tot, que són calculadors i als quals no no els cau un duro a terra... 

MCGM

Escarbar-li el florí a la burra

loc. verbal Tafanejar excessivament; actuar amb un grau excessiu de curiositat.
vegeu florí

diàleg de l'informant

Es diu dels qui tot ho toquen, i escarben prou. A ma casa es deia "Li escarbaràs el florí de la burra". 

MLC

Arrancada de rossí…

Arrancada de rossí,

parada de matxo.

Fa referència a l'acció o del projecte mampresos amb molta energia i aturats (parada) de colp i sense motiu aparent. El rossí és l'expressió de la força i de la determinació i el matxo, de la irracionalitat i de la cabuderia. Expressa la falta de determinació o de constància a mitjan termini.

vegeu rossí, matxo 2

diàleg dels informants

*Arrancà de rossí i *parà de burra 

La meua versió és *Arrancà de rossí i *parà d'haca

La que he sentit jo, *Arrancà de cavall, *parà de burra.

Jo, *Arrancà de bou, *parà de burro...

APM, LLN, JBM, KMV

En conill

Loc. adv. de mode Nu, nuet; despullat del tot.

Ex: No té cap vergonya d'estar en conill davant de tots.

Regix verbs com ara estar, anar (per a expressar l'estat i l'acció d'estar nu del tot) i fer-se (per tal d'expressar el fet de despullar-se del tot).

PFS

Estar fet un gínjol

loc. verbal Estar fet (o anar fet) un gínjol. Anar molt ben vestit i arreglat.

també: (anar) més mudat que un gínjol.

CPG, PCV

Fer obra

loc. verbal (també fer obres) Fer tasques de construcció menors; fer reformes.

ex. No passes per sa casa, que estan fent obres.

vegeu obra, obrar, obrer, anar a l'obra

Com pera en tabac

loc. adv. de mode i/o comparatiu. Molt bé, molt còmodament, molt a gust.
exx. Mira-la! Ací la tens, la marquesa, com pera en tabac… sense fer-ne brot!

diàleg de l'informant

"Estar com la pera en "lo" tabac", (aixina ho deien els meus uelos), una persona quan viu rodejada d'atencions, amabilitats, no li deixen fer grans esforços i està ben "conreada".

MCGM
vegeu tabaquet

Com figues en cofí

loc. adv. comparativa i de mode De gom a gom; ple en excés.

ex. Baixàvem a la platja en el cotxe de Coot i anàvem com figues en cofí.

diàleg de l'informant

Hui he sentit que "semblaven figues en cofí" per dir que un lloc estava pleníssim de gent. He preguntat, i el cofí era l'espècie de panera on es col·locaven les figues seques per vendre-les.

MCGM

vegeu cofí