portella

[poɾtéʎa] subst. f. 1. Porta menuda dins d'una altra més gran.

cast. postigo.

2. Porta falsa o de corral.

Ex.: Quan isques, tanca bé la portella, que no s'escapen las gallines.

cast. puerta falsa.
3. Porta posterior o de servici.
Ex.: Entràvem el carro per la portella.

ETIM.: del llatí pŏrta més el sufix -icula 'menuda' que passà al llat. vulg. *pŏrtĕlla, mat. sign.
Era per on entrava l'haca, la mula mecànica, els cabassos, la llenya... (cas de que [les cases] tingueren 2 portes).
MCGM, NLL

Què mana?

Expressió respectuosa per tal de respondre a una cridada feta per un major major al qual se li deu obediència: pares, avis, oncles… La fórmula pressuposa el tractament de vosté, tot i que s'empra sense modificació entre els que fan servir el tractament de tu. 

Ex.: –Antoniet!!

–Què mana??

L'ús se n'està perdent.

palpí

palpina (f.) subst. i adj. palpita palpó, palpeta Que tendència a tocar.ho tot.

Ex.: Seràs palpí! Deixa eixe *búcaro on estava!

ETIM.: postverbal de palpar, del llatí palpāre, mat. sign.

fes

subst. m. Aixada escarpellera, eina per a cavar que té el ferro amb punta o boca estreta per un cap i amb escarpell o tallant per l'altre.

cast. piqueta, azadón

ETIM.: de l'àrab fas, mat. sign.

Eina per a treballar semblant a l'aixada, peró amb dos parts, una per cavar (més estreta que l'aixada) i l´altra per tallar (com un pic).

PSM

esgarrifar

[azɣarifáɾ] v. trans. Provocar una esgarrifança o esgarrifances, especialment una emoció intensa.

cast. espeluznar, escalofriar, estremecer.

Ex.: Les imatge de la tele esgarrifen el més pintat.

v. pron. Tindre tremolor convulsiu per efecte del fred, de la febre, d'una emoció intensa, etc. vegeu esmussar.

Ex.: Les ungles de la mestra tocaven la pissarra i *mos esgarrifava.

ETIM.: incerta, possiblement es tracta d'una alteració d'uns *escalufrí, *escalifred, variants de calfred

APM

esmussar

[azmusáɾ] v. trans. i pron. 1. Fer menys agut; llevar agudesa al tall o a la punta d'una eina, d'una arma.

Ex.: Este *gavinet està tan esmussat que no talla ni el vent.

cast. embotar.

2. Causar una impressió aspra i desagradable a les dents pel contacte d'una cosa àcida, per un soroll estrident, etc. vegeu esgarrifar

Ex.: La pel de la bresquilla m'esmussa.

cast. dar dentera.

ETIM.: de l'italià smussare, ‘amortir l'angle o la punta’. (DCVB)

d'origen expressiu que evoca la idea d'arrodoniment, aplatament, esmussament. (GDLC)

APM

corbellot

[koɾβeʎɔ̞́t] subst. m. Coltell ample i corbat, amb mànec, que serveix per a desbarbar, tallar llenya, podar, esporgar les palmeres, etc.

cast. podón.

ETIM.: derivat augm. de corbella

PSM

desbarbar

[dezβaɾβáɾ] v. trans. Separar la palla de l´arròs;. serrar les garbes d'arròs separant l'espiga del cul o rastoll. 

ETIM.: compost damunt barba amb el prefix privatiu des-.

Mon pare anava a segar l'arròs i feia garbes amb lligasses, després les desbarbaba i deixava eixugant-se la garba amb l'arròs damunt la palla. Ell agafava dos garbes i les portava al carro, hi havia qui les treia amb una plataforma, fins i tot qui les treia amb barqueta.

Finalment es portaven les garbes a la trilladora o a l'era per batre, ell les portava a la trilladora del "Tremendo" que està a la revolteta de la Séquia del Vedat".

Per a desbarbar s´utilitzaba, el corbellot.

PSM

capavallada

[pacavaʎá] subst f. baixada Capavall; inclinació cap avall; pendent; lloc per on baixa algú o alguna cosa.

topònim: Capavallada de Moll: carrer amb una inclinació molt forta.

cast. bajada, declive.

ETIM.: deriv. de la locució (de) cap avall. Documentat també en Mallorca i en Menorca.

DG

El que t'estalvies amb la figa…

El que t'estalvies amb la figa ho pagaràs amb el raïm.
Ho diem en eixes compres o feines que tenen "trampa".
MCGM

Eixir-se'n el pasterol

loc. verbal Eixir-se'n l'intestí per l'anus.
vegeu pasterol
En medicina es coneix com "prolapse rectal". El tractament és quirúrgic.
JNG

pasterol

[posteɾɔ̞́ɫ] subst. f. posterol Prolapse del budell recte.
Ex.: Pobra criatura! Cada volta que fa de ventre, se li n'ix el pasterol.
cast. postifaz.
ETIM.: del llat. posteriŏlu, ‘de darrera’.
JNG