dilluns, 11 de juliol del 2011

manxa

[máɲʧa] subst. f. 1. Instrument per a fer vent o donar aire, consistent en una caixa que té dues cares rígides i les altres flexibles, i pel moviment alternatiu d'expansió i contracció d'aquestes produeix l'absorció d'aire per un orifici i l'expulsió d'aire per un altre conducte més estret.
cast. fuelle.
2. manxa (o manxes) de l'orgue: la que serveix per a donar aire als canons d'un orgue.
ETIM.: del llatí mantĭca, ‘saquet’.
Les dues manxes de l'orgue de la parròquia de Santa Maria destruït durant la guerra civil de 1938 encara es troben tancades dins d'una caseta a la teulada del temple.

Fer goleta

loc. verbal Produir enveja, normalment d'aliments i llepolies; tot i que també de productes o de situacions dignes d'enveja.
Ex.: –Goleta! Mira quin pastisset m'ha donat la mare! 
–No cal que em faces goleta. No m'agraden.
vegeu gola 4.
AL, MCGM

gola

[góla] subst. f. 1. Part anterior del coll; espai comprés entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.
Ex.: M'he alçar *en mal de gola.
cast. garganta.
2. Obertura i passatge d'entrada.
Ex.: Va parar la barca a la gola del port.
cast. boca, embocadura.
3. Extremitat d'una séquia mare que desemboca a la mar. Séquia que recull aigua sobrera i se l'enduu a una altra banda. Topònim d'Oliva: La Goleta: desembocadura de la Séquia Mare a la mar al punt ho ara hi ha el port esportiu d'Oliva.
4. Apetit desordenat de menjar i beure.
cast. gula
ETIM.: del llat. gŭla, mat. sign. 
AL, JC, CPG, MCGM, SA

certelló

[seɾteʎó] certellona (f.) [seɾteʎóna] adj. Persona que parla i actua com si sempre tinguera raó, encara que no fóra així.
Ex.: Seràs certelló! Tu sempre roda i roda… La raó *pa tu!
ETIM.: del llat. cĕrtu 'cert, veritat' més l'infix diminutiu -ell i el sufix diminutiu -ó.
MCGM