astorat

[astoɾát] astorada (f.) [astoɾá] estorat adj. Alterat; esglaiat, commogut intensament de por o d'admiració.

Ex.: Quan li ho varen contar es va quedar astorat.

cast. azorado, espantado, aturdido.

ETIM.: part. pass. de astorar, derivat de astor (com esparverar derivat de esparver).

Està molt astorat (alterat, acalorat).

PSM

enfigat

[aɱfiɣát] adj. 1. Que sent una forta atracció carnal per una dona.

Ex.: No traurem res d'ell mentres estiga tan enfigat.

cast. encoñado

2. subst. i adj. Que està dominat per una dona.

Ex.: No va mai al bar perquè és un enfigat.

cast.: calzonazos

3. subst. i adj. Efeminat, fluix.

Ex.: L'enfigat va de rosa.

ETIM.: 1. i 2. participi passat del v. enfigar-se; 3. de figa amb en prefix en- que significa incorporació o semblança.

diàleg dels informants:

– "estar enfigat""fer lo que la dona vol.

– Té "parar" d´"anfigat".

VCP, LLN

figatell

[fiɣatéʎ] subst. m. Embotit fresc de fetge de porc i cansalada magrosa amb espècies, envoltat de tel de budell,  de les comarques de la Safor i de la Marina Alta, de Beneixama  (Alt Vinalopó) i de Mallorca. Es relaciona amb la shiftalia xipriota i té una relació nominal amb el figatellu cors (un embotit sec). És una versió del "fardel" aragonés.

Cast. higadillo (literal.)

var. frigatell

Etim.: del llatí vulgar *ficătum (cast. hígado, port. fígado) més el diminutiu -illu o -ellu. La variant fecătum, per metàtesi, és l'origen de fetge (it. fégato, fr. foie). fícatum, del ll. jecur fīcātum 'fetge alimentat amb figues'.

Hipòtesi: 

1. calc del cors adaptat.

2. del mossàrab *figatello (?).

PSM

figatell