[fiɣatéʎ] subst. m. Embotit fresc de fetge de porc i cansalada magrosa amb espècies, envoltat de tel de budell, de les comarques de la Safor i de la Marina Alta, de Beneixama (Alt Vinalopó) i de Mallorca. Es relaciona amb la shiftalia xipriota i té una relació nominal amb el figatellu cors (un embotit sec). És una versió del "fardel" aragonés.
Cast. higadillo (literal.)
var. frigatell
Etim.: del llatí vulgar *ficătum (cast. hígado, port. fígado) més el diminutiu -illu o -ellu. La variant fecătum, per metàtesi, és l'origen de fetge (it. fégato, fr. foie). fícatum, del ll. jecur fīcātum 'fetge alimentat amb figues'.
Hipòtesi:
1. calc del cors adaptat.
2. del mossàrab *figatello (?).
PSM
 |
| figatell |
Bona entrada.
ResponEliminaEt convide a veure el mateix embotit, consumit i tradicional de Süissa, anomenat en alemany "frikadellen". Onomàsticament em sembla que guarden relació. I pel que fa als ingredients, crec que també.
Et resultarà interessant per ampliar la informació i relacions del figatell amb la variant suïssa.
Salutacions!