gorrí

[gorí] subst. i adj. gorrina (f.) 1. Porcellet, porquet.
Ex.: Mira quin gorrinet més boniquet!
cast. lechón, cochinillo
2. Menovell (dit gorrí): el dit petit de la mà.
Ex.: Tenia el dit gorrí ferit.
cast. meñique.
3. Brut.
Ex.: Gorrineta, més que gorrineta. Lleva't e dit del nas!
cat. or. garrí
ETIM.: de gorr, d'origen onomatopeic, imitador del gruny del porc.

Eixe és el lladre…

Joc de dits:
Eixe és el lladre (el gros)
Eixe va a robar (l'índex)
I si mos veuen? (diu l'anular)
Mo'n enfugirem (diu el segon)
Si podeu!, si podeu! (el gorrinet)
MAFS

Fer el fil

Acrobàcia de circ on es tracta de caminar a certa altura per damunt d'una corda o un fil d'aram; ho diem també a una persona que se li demana fer coses molt difícils o impossibles, en aquest sentit també Fer la figuereta.

MCGM

Fer la figuereta

Posar-se recte, cap per avall, sobre les mans i recolzant-se a la paret. Per analogia fer alguna cosa extrema.
vegeu Fer el fil

MCGM

Estar en bajoqueta

No estar preparat, tenir una tasca "embastada".
MCGM

Estar embajocat

No tenir prou judici -per estar cegament enamorat-, per estar despistat i pensant en "la mona de pasqua" o ser un poc "boval".

MCGM

Fer-se-li la boca tova

Referit a la lloança feta d'alguna cosa o d'algú del qual s'està especialment satisfet.
Ex.: Se li feia la boca tova alabant el seu nét.
MCGM

La pasta de tan bona es fa agra

Referit a una persona de "bona pasta" o bon caràcter que reacciona malament quan els del voltant abusen de la bondat.

MCGM

Estar trencat de color

Mostrar a la pell o al rostre algun senyal de malaltia. La pell mostra un color somort.
MCGM

Tindre cara de llimeta verda

Tindre malestar físic; mostrar al rostre algun senyal de malaltia.
MCGM

Esmunyir-se com una anguila

No contestar mai les qüestions que comprometen.
MCGM

No cal que dónes tant…

No cal que dónes tant, que de donar ningú s'ha fet ric encara.
MCGM

Rosa, si vols…

Rosa, si vols jugar, posa.
Si vols participar dels beneficis, arrisca't.
MCGM

Mare puge dalt…

Mare puge dalt
i baixe'm la corbata
que me'n vaig al Grau
amb una xica guapa.
Passa un senyoret
i tira una pesseta.
Tire-me-la a mi,
que sóc la més pobreta!
Totes les pobretes
se'n van a dormir
amb la camisa curta
i els peus arropits!
MAFS

*mandoquejar

[mandokeʤáɾ] v. tr. (?) Acció pròpia del *mandoquer; voler imposar-se; xafardejar, escorcollar.

Ex.: Què fa *mandoquejant les factures?

ETIM.: construït sobre el subst. més la terminació preromànica *-itiare.